dilluns, 23 de febrer del 2009

Escriure, somiar, viure

Més de dos mesos sense escriure. L'any 2008 va marxar i el 2009 ha començat sense que ni una sola paraula s'hagi escrit en aquest blog.

Suposo que ja és això tenir un blog. Tens èpoques en les que hi desitges escriure totes i cada una de les coses que et passen i en d'altres moments ni hi penses. A mi em passa sovint, crec que normalment acostumo a escriure aquí en moments ni massa bons ni massa dolents. Prefereixo guardar-me els moments delicats per a mi.

En aquests dos mesos d'ausència ha passat una mica de tot: bon començament d'any, hospitalitzacions familiars, finalitzar el llibre del viatge, maldecaps, pernilades i retrobar-me amb sentiments que havia gairebé oblidat.

El meu avui ha canviat i ara, davant meu, tinc noves incògnites que fa mig any ni em plantejava. Fa unes setmanes pensava haver aconseguit la serenitat, la tranquilitat i tot allò que feia temps que buscava però el destí sempre em té preparada alguna sorpresa que d'inesperada et deixa sense paraules.

I el destí, o el que sigui que fa que les coses canviïn, es girin i evolucionin com ho fan, ens obliga a vegades a posar el fre, a mirar-nos la situació des d'una mica més amunt, ens obliga a replantejar-nos un i mil cops si el que tenim al davant ens agrada o si somiavem en alguna cosa diferent.

Somiar... aquests darrers dies és una paraula que sento massa sovint. Tots somiem i ens sentiríem desgraciats si no ho poguéssim fer. Però, no és un pèl massa perillós somiar constantment? No és millor aturar-nos i disfrutar del que tenim a tocar de mans? No podem caure en el parany de no estar mai satisfets amb el que tenim?

Somiar en el futur desitjat és necessari però viure el present, disfrutar-lo, aprendre'n és bàsic per a construir el futur que volem.