Dues llàgrimes

Ho sé, dec el resum del cap de setmana... però ara estic esgotada i només escric dues linies.

Aquesta nit m'han caigut dues llàgrimes (sembla mentida amb tot lo contentai feliç que estic). Els que em coneixeu podreu saber el perquè si penseu quin dia és avui, què fan a la tele al vespre i quin tema ha sortit en el capitol d'avui.

Em quedo també amb la última frase: hi ha quimica o no.

Bona nit

Fantàstics Facto de la fe i sorprenents Manos de topo

El concert d'ahir va ser genial.
Els manos de topo em van sorprendre molt agradablement i ja tinc el seu últim treball entre les mans i els Facto delafé y las flores azules molt millor del que m'esperava!! Un concert per recordar!! Sonen encara millor en directe!!

A més, ens vam trobar amb gent coneguda al concert, amb colegues de feina i l'Annabel!! Quina alegria, nena!!!

Després un Flor de caña encara va acabar d'arrodonir la nit i cap a dormir que avui volia estar d'hora a la feina per poder marxar amb la consciència una mica més tranquila a la una.

Buf, ja tinc ganes de tornar a veure a aquesta gent... fantàstics!!

Nervis a l'estòmac

Avui és d'aquells ides que et sents content i saps les raons... no tan sols pels imans que segueixo portant a les orelles ;)

Aquest vespre anem amb un parell d'amics a l'Apolo a veure els Facto Delafé y Las flores azules i em ve molt i molt de gust!! I per altra banda, demà marxo cap a París a passar el cap de setmana.

Ara no hi tornava des del juny i per allà ja se'm reclama, en especial el meu peque. Arribo demà al vespre i em passa a buscar un bon amic per l'aeroport. Els plans pel cap de setmana estan encara molt oberts però és segur que passaré el dia amb l'Esteban i al vespre marxaré cap a casa de la Maria i en Didier per dormir a casa seva a Fontenainebleau i passar el diumenge junts.

Bé, ja us explicaré com ha anat això... per avui us envio molts somriures...

En Nika...

Ara fa dies que no escrivia, potser perquè tenia poc que dir-vos o dir-me a mi mateixa.

Ahir al vespre i per primer cop en Nika es va ficar al seu "llitet" i vaig aprofitar per fer-li unes fotos. La que veieu va ser feta per pura casualitat a l'hora que badallava... al veure-la em va agafar un d'aquells atacs de riure que semblen eterns. Per un moment vaig pensar que els veïns em sentirien riure i que pensarien que soc boja, però no podia parar de mirar la foto, de mirar-me en Nika i esclatar de nou a riure.

No se us fa extrany a vegades riure sols? De fet, crec que a mi pocs cops m'ha passat... i ahir és un dels millors moments que recordo... i va ser genial!

Fa uns dies que em sentó molt bé, contenta, riallera i pel que diuen faig molt bona cara... seran els imans que porto a les orelles que fan aquest efecte?

"Estaremos muertos toda la eternidad"

Fa ja uns dies que no paro d'escoltar la cançó, "Muertos" de Facto Delafé y las Flores Azules. Per cert, el proper 14 de febrer toquen a l'Apolo i no m'ho penso perdre...

El grup és fantàstic i aquesta cançó una de les meves preferides... només la frase "Estaremos muertos toda la eternidad" ja fa que se'm posi la pell de gallina i em fa pensar... coses positives i negatives alhora..

Una de les coses que se'm passa pel cap és el típic Carpe diem, aprofitem els moments tots i cada un d'ells perquè després "estaremos muertos..." i irremediablement i romàntica també penso que no cal patir per estar a prop d'algú que ens estimem ja que tindrem tota l'eternitat per estar-hi junts.

A tu que et fa pensar aquesta cançó?