Estimar / estimar-se

Mentre escric això estic escoltant "Universos infinitos" de Love of Lesbian i em quedo amb dues frases "Yo ya no puedo hacer más" y "Me perdí en mi universo".

No estic d'humor aquest vespre de mitjans de juny i li puc donar la culpa a moltes coses: el maleït temps que fa, portar encara roba d'una mica d'abric quan falten pocs dies per a que la primavera ens deixi fins l'any vinent, aquest mal de panxa que tinc des de fa un parell de dies, no haver poder parlat amb l'Esteban avui quan l'he trucat, no saber quan el podré veure de nou, que el meu gat Nika em desperti cada dia a les cinc del matí...

En realitat res d'això té a veure amb el meu humor... però podria ser, no?

Divendres al vespre sopant amb unes amigues de la Rosa algu va fer que brollessin un parell de llàgrimes en els meus ulls quan va dir alguna cosa com que abans d'estimar a algú ens hem d'estimar a nosaltres mateixos. Quanta raó, i quants cops ho hem sentit i quants cops no n'hem fet cas...

I avui (no per primer cop i segurament no per últim) dic prou, PROU. Ja fa massa temps que sembla que no m'estimi, que no em preocupi pels meus sentiments i que prefereixi el plaer momentani i ràpid a dir un NO ben alt i fort.

Oi que quan un nen petit o un animaló s'acosta al foc per primer cop i es crema després procurarà no acostar-s'hi més? I doncs, perquè jo em cremo i em cremo (ara citaria alguna frase del "Quemas " de Deluxe) i segueixo acostant-me al foc? Suposo que és perquè el foc ens hipnotiza, ens atrau i ens crema en el moment que menys t'ho esperes.

I voldria dir fort, ben fort, aquest vespre de mitjans de juny que ja no m'hi acostaré més. Em fa mal, em farà mal però sabia que això en algun moment havia de passar i crec que avui és el dia.

Vull despertar demà i poder-me mirar al foc sense ànsies d'acostar-m'hi. Crec, de tota manera, que ell també en té ganes de que no m'hi acosti més i potser així serà més fàcil.

Aquest vespre dic prou...

Yo ya no puedo hacer más...

Ara m'estimaré a mi...

Ha arribat l'estiu?

Sol!!! fa sol!! I sembla que avui no plourà... encara que mentre escric això un núvol intenta tapar el sol. Espero que duri, que a partir d'avui els dies siguin lluminosos i calorosos.

Avui, com ahir, he vingut en metro. Tinc el dipòsit de la moto en reserva i no me la vull jugar massa ja que l'altre dia vaig parar a tres gasolineres camí de casa i no quedava super... en fi, que en el metro i escoltant música no s'està gens malament.

Matí de fer documents, reunió, dinar i cafè al sol (la millor part del dia de moment). Ens hem pasat l'estona parlant de què faríem si aquest vespre ens toca la loteria que ahir vam fer entre deu. El plan: anar cap a Cadaqués a celebrar-ho per començar i després ja veurem...

D'aqui unes hores aniré cap a flamenc a descarregar una mica d'energia... que aquests dies estic una mica com el temps, tan bon punt surt el sol com s'amaga. És poc consol veure que no soc l'única a qui li passa això últimament però almenys no em sento el bitxo raro de torn.

Avui en el messenger m'he posat una frase que m'agrada molt:

"No soy la mujer de tu vida porque soy la mujer de la mía"

O no és així?

Cap de setmana andalus

Intens cap de setmana de feria i sol.

Dissabte a les nou del matí ja em plantava a Sevilla per una primera presa de contacte, a les dotze el sol i la calor eren gairebé massa forts però, després del mes de maig i aquests primers dies de juny tan plujosos, em feia falta.

A les dues, tren cap a Puerto Real, d'allà a deixar les bosses i cap a la feria. La meva primera feria, si no compto la de Barcelona. A les set de la tarda ja ens havíem pres uns quants mojitos (però aquí no es beu fino o manzanilla?) i a les vuit vam anar a descansar una mica per preparar forces pel vespre. I ja vam fer bé, perquè la nena va estar ballant fins les sis del matí com una "loca".

Diumenge cap al migdia vam agafar el cotxe i ens vam plantar a Càdis. Passejada vora el mar, dinar peix ben fresc i una mica de platja... genial!! I només arribar a Puerto Real... feria!! Aquest cop fins a quarts de dues.

Dilluns al matí ja vam anar cap a Sevilla, visita a la seu, dinar de tapas, passejada per Parc Maria Luisa i Plaza España, una cerveseta acompanyada d'una pringà i cap a l'aeroport.

En fi, cap de setmana mogudet, divertit i amb calor i sol ;)

ah! i amb bons amfitrions i bona companyia.

És fa dura la setmana i ja m'enteneu perquè...

El blog del viatge... i més

Avui un petit post per a recomanar-vos que us llegiu el blog que vaig inaugurar ahir "Viatge a la fi del món", on us explicaré els preparatius del viatge a Xile al novembre.

Però... en aquest hi seguiré escrivint, eh?

A més d'aquest gran viatge també estic preparant el d'Itàlia a l'agost. Ahir a la teteria del carrer Blai en vam estar parlant amb la Carlota. La Berta primer ens deia que ella no vindria, que es quedaria a casa sola (farà tres anys aquest mes) però quan li vem dir que a Itàlia menjaríem molta pizza, pasta i gelats, sembla que va canviar d'opinió.

I una altra petita sortida que s'acosta és aquest cap de setmana per Andalusia, a veure si trobo la meva faldilla flamenca ;)