dimarts, 28 d’octubre del 2008

A una setmana del gran viatge

Aquests dies passen entre hores de feina i els preparatius del viatge.

Tot just avui només queda una setmana per començar el gran viatge a la fi del món. Tot just en una setmana estaré ficada en un avió que em portarà cap a Xile (passant abans per Frankfurt i Sao Paolo).

I aquests dies tot comencen a ser nervis i molts preparatius.. roba, càmera fotos, últimes reserves, comiats (malgrat sigui menys d'un mes) de família i amics... uf... estic estressada però ja m'agrada aquesta sensació.

Prometo acomiadar-me i recordar-vos, abans de marxar, que mireu de tant en tant el blog del viatge, no sigui que hagi escriut alguna cosa ;)

dijous, 23 d’octubre del 2008

Casualitats

Hi ha dies que penses que tot està lligat en certa manera, que un sol moviment o pensament pot moure les coses de la teva vida i dels demés.

Avui m'ha passat alguna cosa així.

Primera part:

Ahir al vespre, mentre era a casa, escoltava el grup francès que més m'agrada des que ara fa 7 anys vaig conèixer a qui va ser la meva parella durant més de quatre anys. El grup es diu Tryo i són fantàstics.

Doncs bé, ahir vaig trobar un video de la cançó "Serre moi", un concert acústic i me'l vaig mirar i remirar un munt de cops. El vaig penjar la facebook també.

Segona part:

Aquest matí i després de més d'un any sense saber res de qui més vaig estimar profundament durant anys, ha aparegut amb un curt mail recomanant-me que abans de marxar a Xile (el seu país) em miri un documental. I és clar, s'han remogut moltes coses dins meu.

Tercera part:

Just quan estava responent el seu missatge, he rebut una newsletter de Tryo amb els concerts que faran aquest hivern. He mirat quan tocàven a París per veure si em coincideix amb algun cap de setmana on puc fer una escapadeta i ... he vist que el 16de desembre toquen a Barcelona.

No he trigat més d'un minut en comprar-me l'entrada, amb els dits tremolant d'emoció.

Coincidències...

dilluns, 20 d’octubre del 2008

Pensaments inconnexos

Aquests dies no paro d'escoltar Pastora, suposo que ho fa en part perquè falten pocs dies pel concert, però sobretot perque les lletres d'aquest grup que he conegut aquest any sempre tenen alguna cosa a dir-me.

Avui us recomanaria que aneu a un post de juliol (tampoc es tracta de repetir les coses) que es diu "Sólamente una vez" on hi ha la cançó "Desolado". Senzillament preciosa. Però n'hi ha tantes altres... Dia tonto, La vida moderna, El mundo interior, 1000 kilómetros, Planetes marins... uf... gràcies Rosa per fer-me'ls conèixer!!

Aquests dies, a poc més de dues setmanes de marxar de viatge, sento que se'm faran eterns. El meu viatge a la fi del món està a tocar dels dits i em penso que encara no m'ho crec. Que fins que no aterri a Santiago i olori, senti, vegi el que hi ha al meu voltant, no m'ho podré creure.

A vegades podem dir les coses mil i un cops, per escrit, verbalment però fins que no ens hi trobem no sabem mai què ens passarà. No us ha passat mai?

Aquestes setmanes he estant ben enfeinada i avui és el primer dia que arribo a casa i no tinc res més a fer que no sigui, a part de les típiques "tareas del hogar", acaronar en Nika, escoltar música, escriure una miqueta aquí, agafar la guia de Xile i transportar-me mentalment...

Ahir per a celebrar el meu primer cap de setmana lliure, vam fer una excursioneta fins el Montcau i La Mola. Un passeig (vaig amenaçar en no tornar a parlar al nostre estimat guia si em feia grimpar molt) que em va oxigenar, relaxar i em va fer sentir molt bé.

Tot i amb això, fa uns dies, pocs, poquets que tinc una sensació dins meu que no sé molt bé com expressar en paraules: el sentiment d'haver perdut quelcom que mai no vaig tenir.

diumenge, 19 d’octubre del 2008

Grandes despedidas

Dijous vaig a veure Pastora... i per anar fent boca...

dijous, 16 d’octubre del 2008

Me equivocaría otra vez

Avui una cançó... per que tots ens equivoquem de nou...

dimecres, 15 d’octubre del 2008

Llibres pel viatge

Em queden menys de tres setmanes per a viatjar a la fi del món.

I penso que quan hi arribi he de tenir entre les mans una bona lectura o dues o ...

Així que em permeto, des d'aquest espai que llegiu de tant en tant, demanar-vos que aquest cop sigueu vosaltres els que em permeteu llegir-vos i que em recomaneu alguna lectura per aquest viatge.

Així doncs el post és vostre.

Gràcies!

diumenge, 12 d’octubre del 2008

La importància de les coses

"Et il revint vers le renard:

"Adieu, dit-il...

- Adieu, dit le renard. Voici mon secret. Il est très simple: on ne voit bien qu'avec le coeur. L'essentiel est invisible pour les yeux.

- L'essentiel est invisible pour les yeux, répéta le petit prince, afin de se souvenir.

- C'est le temps que tu as perdu pour ta rose que fait ta rose si importante.

- C'est le temps que j'ai perdu pour ma rose..., fit le petit prince, afin de se souvenir.

- Les hommes ont oublié cette vérité, dit le renard. Mais tu ne dois pas l'oublier. Tu deviens responsable pour toujours de ce que tu as apprivoisé. Tu es responsable de ta rose.

- Je suis responsable de ma rose...", répéta le petit prince, afin de se souvenir.


Le Petit Prince.
Antoine de Saint- Exupery

dilluns, 6 d’octubre del 2008

Resum del cap de setmana

Paracetamol, ibuprofè i llit.

dijous, 2 d’octubre del 2008

Viure sense tu

Del cd de música que les nenes em van regalar dimarts, ben ple de cançons i emocions, em quedo amb "Viure sense tu" dels Antònia Font.

M'hagués agradat penjar algun video però el que he trobat són imatges de concerts que no valen massa la pena. Així que us deixo amb la lletra:

Dolça besada té gust que s'acaba,
punt i principi de viure sense tu.

Jo no sabia que també me donaries
manuals de geografia
cent dillunsos a un dibuix.

Jo què sabia d'alens que se trobaven,
de cabells que s'embullaven,
de mans i de perfums.

Jo no sabia que en sa nit me tastaries,
eren gustos que nedaven
entre boques i racons.

Jo no sabia que després me mataria
sa teva mirada
que plora i diu que no.

I arriba un dia que sa vida és un teatre
que se diu felicitat,
primavera i trinaranjus
amb qui més has estimat,
te regal sa meva vida
i sense tu ja no me val.

I s'horabaixa la deixam passar i me mires
tan a prop que me fa mal,
que surt es sol i encara plou,
que t'estim massa i massa poc,
que no sé com ho hem d'arreglar,
que som amics, que som amants.


Escolteu la cançó. A mi em posa de bon humor i m'agafen ganes de començar a saltar i ballar.

Avui, una mica refredada, és pur oxígen per a mi.

dimecres, 1 d’octubre del 2008

32!!

Ahir va ser l'últim dia de setembre. Quan arriba aquesta època ja comencem a pensar en l'hivern, en les castanyes, en el fred, en el Nadal... i en el meu aniversari;)
M'agrada celebrar coses i l'aniversari de les que més. Em faig pesada muntant celebracions amb la família, amb els amics... però que voleu, soc així!

I ahir va ser un dia especial, un dia en el que no es preparava res més enllà d'haver comprat esmorzar pels companys de feina. Al dematí volia posar-me "guapa" (no ho sé si ho vaig aconseguir) però em vaig provar un parell de coses abans de decidir-me per una faldilla llarga i una samarreta.

I cap a la feina d'hora, i em trobo uns regalets de les "nenes" (unes postaletes i un cd amb molta música d'aquella que de tot sovint ens enviem en certs moments alegres o tristos i molta música més que em fa riure durant tot el dia i que escolto sense parar des d'ahir) i un primer esmorzar com els de cada dia i a dos quarts d'onze trec el que havia portat. I comencen les felicitacions que plouen de tot arreu: en persona, via mail, via facebook o telèfon.

I clar, un altre esmorzar i un altre... i per la tarda algú comenta de fer una cerveseta. Agafo les meves sabates de flamenc per a la classe del vespre i marxem uns quants cap a un bar... i comencen a arribar amics (clar, els hi havia dit que vinguessin) i riures i cançons i quan quedàvem cinc algú diu que hem d'anar a sopar. I jo remugo perquè no vull fer campana de flamenc però què carai! és el meu aniversari i ens ho estem passant molt bé.

Acabem a Poblesec sopant al carrer Blai, al bar de ca l'Eli, en el pis de dalt sols i amb molt de vi.

A quarts d'una em porten a casa en cotxe, la moto estava ben aparcada a la feina, i pujo a casa, i faig moxaines al gat i em miro al mirall i penso que ha estat un dia especial. Per molts motius. Per cap en especial.

I me'n adono que amb 32 segueixo sent l'Annita de sempre. I que m'agrada.