dilluns, 25 de maig del 2009

7 mesos, 1 mes, 6 mesos...

Tenim la sensació que el temps passa depressa o a poc a poc depenent de que estem vivint, de com ho vivim, del que sentim, del que ens passa.

Aquests últims set mesos han passat molt depressa. Un principi amb incògnites, amb dificultats, un viatge a la fi del món pel mig, unes festes de Nadal, un cap d'any sorpresa a Colliure, dos pisos per a viure, caps de setmana a la muntanya i a la platja, alegries i disgustos -molt més dels primers que dels segons-... 7 mesos, 210 dies...

Avui falta un mes pel gran viatge. Tu marxes a recórrer món, a viure experiències fascinants, a conèixer gent, a pensar, a escriure, a veure, a VIURE!! Només un mes, que passarà ràpid, entre els preparatius, entre nervis, somriures i alguna que altra mirada trista.

I d'allà en endavant sis mesos, 180 dies, moltes, moltíssimes hores... per a fer créixer aquest projecte que tenim entre mans. Sis mesos de mails, d'skype o messenger, de postals des de l'altra punta del món, de viatge a la India mentre tu estàs al Japó, d'enyorança i d'alegria per cada 1 teu a la safata d'entrada del correu.

El temps, sempre el temps... sempre corrents, tic-tac, tic-tac!

dilluns, 18 de maig del 2009

Pensar, dir, fer

Per quina raó a vegades és tan difícil posar en pràctica aquests tres verbs en moments simultanis?

Pensar és un moment íntim, on sovint decidim allò que volem fer posteriorment. Aquest pas és el més fácil de tots. El nostre cap està pensant moltes hores al dia. Pensar, somiar...

Dir és verbalitzar allò que hem pensat abans.Ens ajuda a comunicar-ho als altres, ens ajuda a convercer-nos a nosaltres mateixos de la decisió presa.

Fer és el més complicat. Podem pensar, decidir i explicar però fins que no actuem, tot queda en un possible acte mai realitzat.

Pot ser difícil en algunes situacions el "fer" però aquest és l'últim pas, aquell que farà visible el nostre "pensar". Aquell que ens farà sentir feliços o desgraciats fent-lo. Però mai ens hem de quedar sense fer res del que hem pensat i decidit.

dijous, 14 de maig del 2009

Amigues

Reconforta saber que tens amigues disposades a presentar-se a casa amb el sopar sota el braç per veure el partit de Copa, el dia que tu no estàs massa animada per a sortir a un bar.

Gràcies nenes!

dimarts, 12 de maig del 2009

S'ha apagat l'Antonio Vega

L'Antonio Vega ha mort avui... sempre ens quedaran aquelles cançons com La chica de ayer o El sitio de mi recreo...

dilluns, 11 de maig del 2009

Detalls

Cada persona és un món. Això ho sabem des de molts anys, a base d'experiència, d'observació o del que ens diuen els altres.

I cada persona considera detalls, simples tonteries o assumptes d'importància màxima algunes de les coses que ens passen diàriament.

Hi ha persones que donem molta importància -potser massa?- a un mail, sms, trucada que ens costesten. Quants cops no hem pensat davant una ràpida resposta que ens aprecien, que pensen en nosaltres, que no tenen més res a fer que contestar-nos -la velocitat també és un plus-. I, quan ens comencem a posar nerviosos? Quan passen més de vint minuts sense tenir noticies... i després de la mitja hora ja ho donem per perdut?

Hi ha d'altres en canvi que no li donen cap mena d'importància a aquests detalls. El complicat és doncs, saber com és cada persona i què pensa o com reacciona davant d'aquests detalls. Detalls o coses cabdals depenent de cada un.

I n'hi ha moltes més de coses que ens passen en les relacions amb els demés: Qui no ha patit una bronca grossa amb una amic al que li havies deixat no se quins llibres i ara per a tu el més important és recuperar-los? Aquells que hem trencat algun cop una relació, sabem com n'és de dolorós recollir les coses personals, però encara ho és més, repartir aquelles coses "dels dos". Perquè ho eren i són dels dos... però quan "els dos" s'acaba, bé n'hem de fer alguna cosa de tot allò, no?

Aquests només són alguns exemples per a alguns sense importància, per d'altres al contrari... coses que ens fan reflexionar sobre com són les persones que ens envolten, que ens fan reaccionar fins i tot diferentment de com reaccionaríem naturalment si no fos perquè sabem com ho viu l'altre.

Què complicats que som tots plegats!

dimecres, 6 de maig del 2009

Per fi!



Ja el tinc entre les mans! No sabeu la ilusió que fa...

El 14 de maig ja estarà a les llibreries i de moment es pot comprar online a EdiUOC