Ara toca dir tot allò de "m'apuntaré a no sé quin curs, aniré al gimnàs, no tropessaré un altre cop amb la mateixa pedra...", el setembre és una mica com quan canviem d'any, no? et proposes fer coses noves i apassionants... doncs, mireu, aquest setembre no en faré pas cap de propòsit (i això no val dir que no viuré coses apassionants). Mentre segueixi així, uns dies bons i altres potser no tant, però amb amics i família al voltant, amb riures, amb nits de xerrar fins les mil o de fer-te pols els peus de ballar, ja va bé.
He estat sense dir ni mu durant 15 dies... el resum és treballar als matins i les tardes de tot una mica: Festes de Gràcia, festes de Sants, intentar anar a un concert a Figueres que al final no va poder ser, rebre sms dels amics de vacances, fer de cangur al gos mentre els pares eren a fora... i avui sembla que tornem a començar. Demà comença "oficialment el curs dels treballadors"... han estat bé aquests dies veure com la gent es va reincorporant a la feina, t'explica el viatge, t'ensenya les fotos i tu que penses: "jo ara us ensenyo les de Roma però al novembre..."
I és que des que he tornat que estem parlant cada dia del viatge amb l'Àngels. Avui mateix hem quedat a la Virreina per a fer una mica el planning de dies (ho llegiu a l'altre blog).
Bé, doncs demà quan ja gairebé tothom serà de tornada començarem de nou, sense cartera nova ni estutx però amb un somriure als llavis.
diumenge, 31 d’agost del 2008
diumenge, 17 d’agost del 2008
11 setmanes i mitja
No, no creieu que estic fent referència a certa pel·lícula de fa forces anys però amb dues setmanes de més... ara mateix acabo de comptar quantes setmanes em queden per a tornar a fer vacances, de fet, per a Les Vacances, així amb majúscules. I em queden 11 setmanes i mitja.
I per a animar-me més i pensar que el temps passa molt depressa, he anat onze setmanes i mitja enrera i he vist que aleshores estava a punt a d'anar cap a la feria de Puerto Real i passar el meu cap de setmana andalus. El temps ha passat ràpid des d'aquell cap de setmana així que ara em sento millor.
Avui ha estat un dia d'aquells semblant a quan érem petits, l'últim dia abans de tornar al cole... que si planxar, que si fer-me l'entrepà i sobretot aprofitar el dia per a descansar i carregar piles. Segurament serà una setmana tranquila de feina.
I us deixo amb un petit pensament que tinc des de fa un parell de dies i que em va venir al cap quan algú em va agafar de la mà per uns instants fa molts poquets dies. Segurament pensareu que és una petita tonteria d'aquelles que de tant en tant escric, però a mi aquest petit gest m'ha fet recordar que m'agradava molt passejar agafada de la mà d'una altra persona.
I ara, en torno a tenir ganes...
I per a animar-me més i pensar que el temps passa molt depressa, he anat onze setmanes i mitja enrera i he vist que aleshores estava a punt a d'anar cap a la feria de Puerto Real i passar el meu cap de setmana andalus. El temps ha passat ràpid des d'aquell cap de setmana així que ara em sento millor.
Avui ha estat un dia d'aquells semblant a quan érem petits, l'últim dia abans de tornar al cole... que si planxar, que si fer-me l'entrepà i sobretot aprofitar el dia per a descansar i carregar piles. Segurament serà una setmana tranquila de feina.
I us deixo amb un petit pensament que tinc des de fa un parell de dies i que em va venir al cap quan algú em va agafar de la mà per uns instants fa molts poquets dies. Segurament pensareu que és una petita tonteria d'aquelles que de tant en tant escric, però a mi aquest petit gest m'ha fet recordar que m'agradava molt passejar agafada de la mà d'una altra persona.
I ara, en torno a tenir ganes...
dissabte, 16 d’agost del 2008
S'han acabat les vacances... per ara!
De nou a Barcelona.
Fer un resum de les vacances seria força llarg, i crec que avorrit pels qui ja coneixeu Itàlia, així que crec que em limitaré a escriure quatre ratlles d'aquestes vacancetes de deu dies.
Les vacances han estat molt bé. No, no em quedo aqui, jeje! De debó que les tres ens ho hem passat força bé i jo particularment he disfrutat molt de conèixer Roma i Florència.
A Roma la calor era força insuportable però a pesar de tot he caminat i caminat (d'aqui que una simple torçada de peu esdevingués gairebé un esquinç) per tot allò que he pogut: Plaça Espanya, Trevi, Trestebere, Vaticà, Panteó, Coliseu, Palatino, Campo di Fiori, Plaça Navona... vaja, suposo que el més típic, no? La casa que ens van deixar estava a uns trenta minuts en tramvia de Termini així que a més de conèixer les coses típiques també he pogut coneixer un barri de "banlieu" i Montebello que és on viuen els pares d'en Davor i en Danielle (el noi que ens deixava la casa) i és espectacular com en 40 minuts de tren el paisatge i la temperatura poden canviar tant. Una familia encantadora la del Davor.
A Florència ens van deixar una casa i jo em vaig trobar dormint a l'habitació d'una nena de dos anys (sort que acostumo a dormir arronçada) per a que la Carlota i la Berta poguessin dormir juntes ;) Florència m'ha enamorat... i suposo que és un dels llocs que quan estàs enamorat d'algú hi has d'anar, no? M'he perdut una i mil vegades pels carrerons d'aquesta preciosa ciutat, a més, és clar, de veure les coses típiques. Llàstima que quan vaig trobar el restaurant que la bruixa em va recomanar estava tancat i no vaig poder provar el millor Tiramissú italià... però vaja, que de gelat n'he menjat una mitja de dos cada dia ;))
I els últims tres dies a Sambuca Pistoiese, perdudes a les muntayes de la Toscana a la comunitat del Bosc dels Elfs han estat impressionants.
Vaig arribar dimecres a la nit i encara no he parat, per això encara no havia escrit. Dijous vaig quedar amb la Rosa, en Jordi i en Josep Lluís, un amic del Jordi, per a prendre alguna coseta i se'm van fer les mil quan vaig tornar a casa així que em vaig passar mig divendres dormint.
Ahir al vespre, després d'una cerveseta amb en Marc per Gràcia va venir a sopar l'Àngels i vam estar fins a les dues del matí mirant coses de Xile (OK, escriure un post en l'altre blog per a que veieu el què) i avui he fet algunes compres i d'aquí a poquet marxo de nou amb Àngels cap a les festes de Gràcia. La meva intenció és una soirée tranquila, però mai se sap, oi?
Bé, estimats lectors i lectores ja em teniu de nou per aqui.
M'heu enyorat? Jo sí...
Fer un resum de les vacances seria força llarg, i crec que avorrit pels qui ja coneixeu Itàlia, així que crec que em limitaré a escriure quatre ratlles d'aquestes vacancetes de deu dies.
Les vacances han estat molt bé. No, no em quedo aqui, jeje! De debó que les tres ens ho hem passat força bé i jo particularment he disfrutat molt de conèixer Roma i Florència.
A Roma la calor era força insuportable però a pesar de tot he caminat i caminat (d'aqui que una simple torçada de peu esdevingués gairebé un esquinç) per tot allò que he pogut: Plaça Espanya, Trevi, Trestebere, Vaticà, Panteó, Coliseu, Palatino, Campo di Fiori, Plaça Navona... vaja, suposo que el més típic, no? La casa que ens van deixar estava a uns trenta minuts en tramvia de Termini així que a més de conèixer les coses típiques també he pogut coneixer un barri de "banlieu" i Montebello que és on viuen els pares d'en Davor i en Danielle (el noi que ens deixava la casa) i és espectacular com en 40 minuts de tren el paisatge i la temperatura poden canviar tant. Una familia encantadora la del Davor.
A Florència ens van deixar una casa i jo em vaig trobar dormint a l'habitació d'una nena de dos anys (sort que acostumo a dormir arronçada) per a que la Carlota i la Berta poguessin dormir juntes ;) Florència m'ha enamorat... i suposo que és un dels llocs que quan estàs enamorat d'algú hi has d'anar, no? M'he perdut una i mil vegades pels carrerons d'aquesta preciosa ciutat, a més, és clar, de veure les coses típiques. Llàstima que quan vaig trobar el restaurant que la bruixa em va recomanar estava tancat i no vaig poder provar el millor Tiramissú italià... però vaja, que de gelat n'he menjat una mitja de dos cada dia ;))
I els últims tres dies a Sambuca Pistoiese, perdudes a les muntayes de la Toscana a la comunitat del Bosc dels Elfs han estat impressionants.
Vaig arribar dimecres a la nit i encara no he parat, per això encara no havia escrit. Dijous vaig quedar amb la Rosa, en Jordi i en Josep Lluís, un amic del Jordi, per a prendre alguna coseta i se'm van fer les mil quan vaig tornar a casa així que em vaig passar mig divendres dormint.
Ahir al vespre, després d'una cerveseta amb en Marc per Gràcia va venir a sopar l'Àngels i vam estar fins a les dues del matí mirant coses de Xile (OK, escriure un post en l'altre blog per a que veieu el què) i avui he fet algunes compres i d'aquí a poquet marxo de nou amb Àngels cap a les festes de Gràcia. La meva intenció és una soirée tranquila, però mai se sap, oi?
Bé, estimats lectors i lectores ja em teniu de nou per aqui.
M'heu enyorat? Jo sí...
divendres, 1 d’agost del 2008
A poques, molt poques hores d'unes vacancetes
Malgrat només seran deu dies tinc ganes, moltes ganes de marxar demà.
Avui a la feina ja quedem poquets, hi ha encara feina a fer però l'ambient és relaxat i treballem bé i a gust.
Aquesta tarda unes últimes compres (un ventall vermell que ja em servirà per flamenc si és que el genoll em deixa ballar al setembre), comiats telefónics, començar a pensar la bossa i una birreta amb la Rosa en algun moment de la tarda o el vespre.
Demà al matí els pares es vindran a acomiadar, a que els hi doni instruccions per fer-se càrrec del gst els dies que no hi seré i cap a les 12 ens trobarem amb Carlota i Berta a l'estació del nord per anar cap a Girona i agafar el vol cap a les quatre de la tarda. I ja... ja estarà, camí de Roma!!!
Si puc m'aniré connectant i explicant-vos cosetes però no prometo res perquè una de les meves intencions és desconnectar tant que potser ni em vingui de gust.
Tot i amb això us guardaré en el cor ;)
Per si aquest vespre o demà no escric res més, desitjar-vos unes bones vacances. Per la meva part intentaré mantenir-les lluny de feina, de marrons, esmorzars a los Carmenes, cafès a la rambla de Poble Nou, birretes amb les compis, bitxarracos i sucedanis...
Petons!!!
Avui a la feina ja quedem poquets, hi ha encara feina a fer però l'ambient és relaxat i treballem bé i a gust.
Aquesta tarda unes últimes compres (un ventall vermell que ja em servirà per flamenc si és que el genoll em deixa ballar al setembre), comiats telefónics, començar a pensar la bossa i una birreta amb la Rosa en algun moment de la tarda o el vespre.
Demà al matí els pares es vindran a acomiadar, a que els hi doni instruccions per fer-se càrrec del gst els dies que no hi seré i cap a les 12 ens trobarem amb Carlota i Berta a l'estació del nord per anar cap a Girona i agafar el vol cap a les quatre de la tarda. I ja... ja estarà, camí de Roma!!!
Si puc m'aniré connectant i explicant-vos cosetes però no prometo res perquè una de les meves intencions és desconnectar tant que potser ni em vingui de gust.
Tot i amb això us guardaré en el cor ;)
Per si aquest vespre o demà no escric res més, desitjar-vos unes bones vacances. Per la meva part intentaré mantenir-les lluny de feina, de marrons, esmorzars a los Carmenes, cafès a la rambla de Poble Nou, birretes amb les compis, bitxarracos i sucedanis...
Petons!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
