Txi- kung: primera classe

Acabo de fer la primera classe de Txi-kung i estic molt i molt relaxada. Fer aquest tipus d'activitats a la feina pot semblar estrany però un cop passades les primeres vergonyes tot va bé. El truc és no mirar als companys perque sinó estàs perdut, l'atac de riure arriba de seguida!

He arribat a la classe 15 minuts tard perquè estava contractant l'adsl per telèfon i m'han tingut més de mitja hora fent i refent-me les mateixes preguntes i llegint-me no sé quin coi de protocols... quan he arribat tot just començaven els exercicis després d'haver fet una mica de relaxació que m'he perdut.

El nostre mestre és fantàstic, una persona a qui només mirant-la ja et relaxes, que et parla fluix i mirant els ulls... els exercicis d'estiraments, de relaxació i meditació són lents i sempre amb la veu de fons d'en Ravi que ens explica el què hem d'anar fent i el que significa cada moviment.

En fi que ja tinc ganes de que torni a ser dimecres!! A més en Ravi també ens fa sessions de shiatsu i acabo de demanar hora per la setmana vinent. A partir d'hora fora contractures!!

Ja soc veïna de l'Hospitalet

Ja està! Aquest cap de setmana, per fi, m'he traslladat a l'Hospi... Han estat dos dies i mig de no parar, fer capses, traslladar capses, desfer capses...

Ahir a quarts d'onze ja començava a notar que allò era casa meva, ja estaven les meves coses per allà repartides, mig endreçades, mig posades de qualsevol manera... i estic molt contenta.

L'adaptació d'en Tuixi i en Nika ha estat perfecte (bé, un amic els anomena Tom i Jerry)... en Tuixi perquè no s'entera molt i en Nika força bé, ja ha trobat el seu racó per dormir i de seguida es va fer seu el pis. Ahir al matí, vaig deixar en Tuixi a dalt de la nevera i, com la rentadora estava posada a prop, el gat amb un parell de salts va arribar al costat de la gàbia... després d'intentar jugar amb el hasmter i veient que aquest seguia dormint tan tranquil, ell s'hi va posar a dormir al costat. Bé, sembla que al final seran amics i tot ;)

Bé, és fantàstic trobar-se tan ràpid a casa...

PD: segueixo llegint la biografia de Carson McCullers... us en parlaré en un proper post...

Reflexions sobre la moto

M'encanta anar amb moto, els moments que la condueixo són moments només per a mi que m'ajuden a pensar mentre el vent despentina (encara més) els meus cabells. Aquests dies miro encara amb més ganes el mar de Badalona ja que em falta poc per a no poder veure'l cada matí mentre es lleva el dia.

Anar amb moto em permet pensar sobre com vull que vagi el dia o com aquest ha transcorregut, i també em permet fer alguna cosa que en pocs altres llocs faig: cantar. I és que el casc fa que, fins i tot la meva poca veu, sembli més o menys correcte...

Avui pensava en alguna de les frases d'aquesta sèrie de la tele que intento no perdrem mai (ho sé, us pot semblar horrible però m'agrada veure un dels seus capítols just abans de ficar-me al llit a llegir): Anatomia de Grey. Ahir em vaig quedar amb alguna de les idees que es desprenia del capítol: no sempre ni tothom diem el que tenim ganes de dir... potser perquè pensem que farem mal a una persona, potser perquè volem amagar alguna cosa, potser perquè així creiem que ajudem a algú.

El que té aquesta serie és que, parli del que parli, sempre sembla que t'estan dedicant el capítol, no creieu? Bé, és perquè parla de coses tan normals que a tothom ens arriben...

Tornant a la moto, avui pensava en els silencis de la setmana passada... silencis produits per no voler parlar d'un tema... silencis que fan mal però que ja van desapareixent. Oi que sí?

De gats i d'estudis

Més canvis a la meva vida! El 27 de desembre vaig adoptar en Nika, un precios gat atigrat gris que es van trobar amb els seus 3 germanets dins un container a El Masnou.

Tenia moltes ganes de fer-ho però em feia por descobrir quin caràcter tindria el gat escollit. I la veritat és que és el millor gat del món ;)) És molt carinyós, juganer i sobretot li encanta adormir-se a sobre meu mentre li rasco el cap.

Amb en Tuixi, el hamster, els tinc separats mentre no soc a casa, però quan poso al Tuixi a la seva bola per que corri pel pis, els dos es segueixen i juguen.

L'altra noticia és que m'acabo de matricular al Master en Societat de la Informació i el Coneixement. De moment faré dues assignatures, no em vull carregar molt...

Seguin amb el trasllat, ahir em vaig agafar el dia per a fer capses, ara ja ho tinc tot empaquetat i llest pel trasllat definitiu el dissabte.

Nou pis, nova vida...

Hola a totes i tots,

Ja fa dies que m'ho penso això de fer un blog però em frenava pensar que segurament a ningú li interessa el que faig o deixo de fer, i per tant, ningú no llegiria el que pugui escriure aqui... avui, un dilluns assoleiat de gener, em decideixo a començar.

Començo aquest blog en ple trasllat de casa: deixo Badalona i el pis d'en Marc on he estat vivint el darrer any i mig, per a traslladarme a l'Hospitalet, al pis on els meus besavis de Canfranc van venir a viure. El pis on els meus avis, el meu pare i la meva tieta van viure i on la meva àvia Maria ha viscut fins el passat setembre quan ha deixat la casa per la dels meus pares. Ara em toca a mi.

Fa un mes que ho vaig decidir i en un tres i no res, el meu tiet i el meu pare me l'han pintat amb els colors que vaig triar. Ara ja no és el pis de la meva àvia... ara és el meu pis!!

Dissabte passat vaig anar a comprar l'habitació i ara ja està muntada.

Una sensació estranya recorria el meu cos quan l'estava triant, la mateixa sensació que estic tenint des que m'he decidit a viure allà: soc jo i només jo qui decideix si vull aquest o l'altre llit, si volia aquesta pintura o la de més enllà... però m'agrada!!

Crec que instal·lar-me en aquest pis amb en hamster Tuixi i el gat Nika serà el principi de la nova vida que fa tant de temps busco...