Una guitarra comença a fer sonar els primers acords d'una cançó estimada i odiada al mateix temps.
La cançó sona a més de mil kilòmetres d'on la vaig escoltar per primer cop, amb una companyia diferent a la primera vegada, en un lloc més petit, a prop de casa. Un cop la lletra comença "Embrasse moi dessus bord, viens mon ange retracer le ciel, j’irai crucifier ton corps, pourrais-je depunaiser tes ailes ?"...
... la meva ànima marxa cap allà, quatre anys enrera, una primavera parisina, freda encara, fent cua en el Zenith per veure a Tryo.
Només per aquest instant on el passat, el present i el futur es barallaven dins el meu cap per ser el màxim protagonista del moment, només per aquests segons de felicitat i serenitat, ja va valer la pena anar al concert.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
1 comentari:
Gràcies a un altre post teu vaig descobrir a Tryo... Tota una troballa!
Bones Festes i una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada