La tardor comença

Fa una setmana que he tornat de vacances - ja em perdonareu si no he escrit abans- i ara, fa tan sols uns minuts me n'he adonat: la tardor ha començat.

Tornar a la feina, començament de curs acadèmic, mirar a l'agenda quin dia em comença el curs de flors de bach en el que m'he matriculat, agafar una jaqueta al sortir al matí, la pluja torrencial d'avui... no, no és això el que m'ha fet sentir que la tardor ja ens abraça.

Fa pocs minuts, he entrat a la cuina venint del menjador. La llum oberta de la cuina, un pot amb pasta bullint - el meu dinar de demà-, l'olor del sopar i les ganes de la dutxa nocturna... tot això m'ha fet veure que l'estiu s'acaba a poc a poc... avui s'ha acabat la jornada intensiva i tocava tornar a fer el dinar, avui les llums de la casa es quedaven obertes mentre em passejava d'una habitació a l'altra - a fora ja era fosc-, avui s'acaba el meu estiu particular.

Una sensació de melanconia m'ha recorregut el cos.
Un desig de que s'obrís la porta de casa m'ha passat per la ment.
Un somriure tímid s'ha dibuixat a la meva boca.

Benvinguda tardor!