Ara fa dies que no escrivia, potser perquè tenia poc que dir-vos o dir-me a mi mateixa.
Ahir al vespre i per primer cop en Nika es va ficar al seu "llitet" i vaig aprofitar per fer-li unes fotos. La que veieu va ser feta per pura casualitat a l'hora que badallava... al veure-la em va agafar un d'aquells atacs de riure que semblen eterns. Per un moment vaig pensar que els veïns em sentirien riure i que pensarien que soc boja, però no podia parar de mirar la foto, de mirar-me en Nika i esclatar de nou a riure.
No se us fa extrany a vegades riure sols? De fet, crec que a mi pocs cops m'ha passat... i ahir és un dels millors moments que recordo... i va ser genial!
Fa uns dies que em sentó molt bé, contenta, riallera i pel que diuen faig molt bona cara... seran els imans que porto a les orelles que fan aquest efecte?
Entrades
2 comentaris:
Jo crec que és el "gatot" aquest tan reguapo que tens. T'ho dic jo que en tinc dos ;)
No hi ha res millor que tenir un gat a la teva vida..
La foto fa molta gràcia.. és d'aquelles que et surten només per casualitat, que quan intentes atrapar el moment no hi ha manera...
això dels imans a les orelles m'ho has d'explicar... és una moda nova? canalitza el bon Kharma?
salut!!
Publica un comentari a l'entrada