7 mesos, 1 mes, 6 mesos...

Tenim la sensació que el temps passa depressa o a poc a poc depenent de que estem vivint, de com ho vivim, del que sentim, del que ens passa.

Aquests últims set mesos han passat molt depressa. Un principi amb incògnites, amb dificultats, un viatge a la fi del món pel mig, unes festes de Nadal, un cap d'any sorpresa a Colliure, dos pisos per a viure, caps de setmana a la muntanya i a la platja, alegries i disgustos -molt més dels primers que dels segons-... 7 mesos, 210 dies...

Avui falta un mes pel gran viatge. Tu marxes a recórrer món, a viure experiències fascinants, a conèixer gent, a pensar, a escriure, a veure, a VIURE!! Només un mes, que passarà ràpid, entre els preparatius, entre nervis, somriures i alguna que altra mirada trista.

I d'allà en endavant sis mesos, 180 dies, moltes, moltíssimes hores... per a fer créixer aquest projecte que tenim entre mans. Sis mesos de mails, d'skype o messenger, de postals des de l'altra punta del món, de viatge a la India mentre tu estàs al Japó, d'enyorança i d'alegria per cada 1 teu a la safata d'entrada del correu.

El temps, sempre el temps... sempre corrents, tic-tac, tic-tac!