Avui no és un dissabte qualsevol...

Em llevo quan la pluja acaba de mullar els carrers, agafo la moto i marxo cap a la feina. Avui, com cada semestre, em toca fer guàrdia d'exàmens fins a la una. Però avui no és un dissabte qualsevol.

Aquest dissabte em planteja un retrobament entre amics de la facultat, un trobada de comunicadors. Algunes cares les vaig deixar de veure fa 11 anys, d'altres hem anat seguint-nos la pista o ens hem retrobat inesperadament en els carrers de Barcelona, però per coses del destí, amb molts pocs ens hem vist en tots aquests anys. Avui sembla que ens ajuntem una vintena. El migdia promet.

I perquè fem un dinar? Doncs perquè algunes d'aquestes velles amistats ara són pares i mares i pels horaris dels nens anava millor fer un dinar. Serà estrany... tinc ganes de veure els meus companys que vaig deixar amb 21 anys, aquells amb els que sortíem cada dijous, divendres i dissabte durant 4 anys, reconvertits en pares i mares de família.

Avui no és un dissabte qualsevol... perquè és l'últim dissabte que ell està aquí. Per passar un altre dissabte, o un diumenge, o un dilluns... caldrà esperar uns quants mesos. El seu viatge s'acosta, només queden sis dies i el rellotge de sorra del meu cap va esgotant els grans de sorra.

M'agraden els dissabtes que no són com qualsevol altre dissabte.