Viure sense tu

Del cd de música que les nenes em van regalar dimarts, ben ple de cançons i emocions, em quedo amb "Viure sense tu" dels Antònia Font.

M'hagués agradat penjar algun video però el que he trobat són imatges de concerts que no valen massa la pena. Així que us deixo amb la lletra:

Dolça besada té gust que s'acaba,
punt i principi de viure sense tu.

Jo no sabia que també me donaries
manuals de geografia
cent dillunsos a un dibuix.

Jo què sabia d'alens que se trobaven,
de cabells que s'embullaven,
de mans i de perfums.

Jo no sabia que en sa nit me tastaries,
eren gustos que nedaven
entre boques i racons.

Jo no sabia que després me mataria
sa teva mirada
que plora i diu que no.

I arriba un dia que sa vida és un teatre
que se diu felicitat,
primavera i trinaranjus
amb qui més has estimat,
te regal sa meva vida
i sense tu ja no me val.

I s'horabaixa la deixam passar i me mires
tan a prop que me fa mal,
que surt es sol i encara plou,
que t'estim massa i massa poc,
que no sé com ho hem d'arreglar,
que som amics, que som amants.

Escolteu la cançó. A mi em posa de bon humor i m'agafen ganes de començar a saltar i ballar.

Avui, una mica refredada, és pur oxígen per a mi.