32!!

Ahir va ser l'últim dia de setembre. Quan arriba aquesta època ja comencem a pensar en l'hivern, en les castanyes, en el fred, en el Nadal... i en el meu aniversari;)
M'agrada celebrar coses i l'aniversari de les que més. Em faig pesada muntant celebracions amb la família, amb els amics... però que voleu, soc així!

I ahir va ser un dia especial, un dia en el que no es preparava res més enllà d'haver comprat esmorzar pels companys de feina. Al dematí volia posar-me "guapa" (no ho sé si ho vaig aconseguir) però em vaig provar un parell de coses abans de decidir-me per una faldilla llarga i una samarreta.

I cap a la feina d'hora, i em trobo uns regalets de les "nenes" (unes postaletes i un cd amb molta música d'aquella que de tot sovint ens enviem en certs moments alegres o tristos i molta música més que em fa riure durant tot el dia i que escolto sense parar des d'ahir) i un primer esmorzar com els de cada dia i a dos quarts d'onze trec el que havia portat. I comencen les felicitacions que plouen de tot arreu: en persona, via mail, via facebook o telèfon.

I clar, un altre esmorzar i un altre... i per la tarda algú comenta de fer una cerveseta. Agafo les meves sabates de flamenc per a la classe del vespre i marxem uns quants cap a un bar... i comencen a arribar amics (clar, els hi havia dit que vinguessin) i riures i cançons i quan quedàvem cinc algú diu que hem d'anar a sopar. I jo remugo perquè no vull fer campana de flamenc però què carai! és el meu aniversari i ens ho estem passant molt bé.

Acabem a Poblesec sopant al carrer Blai, al bar de ca l'Eli, en el pis de dalt sols i amb molt de vi.

A quarts d'una em porten a casa en cotxe, la moto estava ben aparcada a la feina, i pujo a casa, i faig moxaines al gat i em miro al mirall i penso que ha estat un dia especial. Per molts motius. Per cap en especial.

I me'n adono que amb 32 segueixo sent l'Annita de sempre. I que m'agrada.