Diumenge de rams, cafè amb llet i l'Oliver

Aquest diumenge he despertat sota el sol. Mitja hora abans havia obert els ulls enroscada en els llençols però, ha estat quan he sortit al feble sol de la primavera que ja comença, que he despertat del tot.

Amb el diari sota el braç, he segut a la terrassa de la cafeteria que més m'agrada de la plaça ara que, de nou, ha obert les portes fins la tardor. "Un cafè amb llet i un troç de coca, si us plau".

I mentre llegia, la plaça s'ha anat omplint de gent de mil colors, tots ells amb un semblant element a les mans: les palmes, palmons, o llauré. Arremolinats a l'escenari de la plaça han esperant la sortida dels sacerdots de l'església. Aquest diumenge assoleïllat de rams, beneiríen la palma sota el mateix sol que m'escalfava la cara.

Mil·lers de records de diumenges de rams passats m'han vingut a la ment. Cambrils, les onades, la mare mudant-me per l'ocasió, el pare acabant de decorar la palma, els avis fent fotos, la benedicció de la palma i la passejada pel port... dues llàgrimes m'han fugit dels ulls.

I tornant a casa, pensant en les properes vacances a Menorca amb un bon grapat d'amics, he volgut escoltar les magnífiques cançons d'en Joan Miquel Oliver.

I aquí estic, viatjant dins el seu univers... potser fugint una mica del meu.