Arribo a casa a quarts d'onze de la nit, després d'estar ballant flamenc durant més d'una hora i mitja; em trobo la porta tancada sense clau; només una tènue llum ilumina la casa; una olor de crepe surt de la cuina; m'hi acosto i allà està la persona a la que estimo cuinant alguna cosa després d'haver jugat amb el gat...
Ahir no podia desitjar res més.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
1 comentari:
oleeeeeeeeeeeeeeeeeee pel cuiner!
Publica un comentari a l'entrada