dimecres, 1 d’abril del 2009

Manuals de vida

Quants cops hem sentit a una parella que acaba de tenir un fill preguntar-se on és el manual d'aquella cosa tan petita, tan delicada i que tant depen d'ells? Segurament és aquest un dels manual més reclamats en veu alta, però n'hi ha molts d'altres que es reclamen en veu baixeta per que els del nostre costat no se n'enterin molt.

Manuals d'adolescència, manuals d'enamorament, manuals de convivència, manuals de separacions, manuals per aprendre a perdre els nostres grans, manuals per tractar a un incòmode company de feina, manuals de...

I com no n'hi ha cap d'aquests manuals, hi ha moments, hi ha situacions, on no podem controlar res, i com a solucions hi ha els consells dels qui tens a prop i el mètode "assaig-error". Segur que n'hi ha més, però crec que aquests són els més utilitzats.

Els consells dels amics, de la família, de les persones que ja han passat per allò, ens els hauríem de prendre com un test d'usuaris. És a dir, davant d'un mateix problema veure i saber com reaccionen els demés i d'aquí, extreure'n conclusions i aplicar-ho a la nostra experiència.

El mètode assaig-error, és potser més arriscat. Però si s'és ràpid de reaccions, si els errors no t'afecten tant com per tornar-ho a provar, també pot ser un mètode vàlid.

Ningú ens ensenya a fer moltes de les coses que ens trobem durant el camí de la vida. Ho hem d'experimentar, patir, fruir, nosaltres solets. I molt sovint ens equivoquem, però cal saber reaccionar a temps i prendre una nova iniciativa.

Quan hi ha sentiments barrejats pel mig - i on no n'hi ha?- encara es complica més i, sovint la por a fer mal a l'altre ens fa ser més prudents a uns i més kamikaces als altres. És en aquestes condicions que un nou manual ens aniria bé, un manual que ens pogués explicar com fer les coses que desitgem sense que afectin massa a aquella persona o persones estimades.

Perquè molts cops l'eqüació no és de segon grau sino de tercer, i hi ha més gent implicada. I quan un dels elements balla, els altres dos o tres o mil també ho fan.

Dóno gràcies a que no existeixen aquests manuals de vida, amb ells, la vida seria massa simple, sense emocions, sense camins amb diferents sortides...