dimecres, 22 d’abril del 2009

Un vespre

Arribo a casa a quarts d'onze de la nit, després d'estar ballant flamenc durant més d'una hora i mitja; em trobo la porta tancada sense clau; només una tènue llum ilumina la casa; una olor de crepe surt de la cuina; m'hi acosto i allà està la persona a la que estimo cuinant alguna cosa després d'haver jugat amb el gat...

Ahir no podia desitjar res més.

dimarts, 21 d’abril del 2009

La febre de Sant jordi

Ahir a la tarda vaig anar al FNAC a aprofitar un 4 per 3 en llibres que tenia des de fa temps... semblaven els dies previs a Nadal!

Tots els passadissos, estands i caixes eren ben plenes de gent... i això que hi ha crisi ;)

Aquest any he decidit no passejar pel centre de Barcelona, ja fa alguns anys que m'atabala tanta gent que hi ha i aquest any em quedaré a la ciutat on visc per passejar per la seva rambla. Ja us explicaré què tal.

De moment, us deixo amb els llibres que em vaig comprar ahir:

La guia del nord de la Índia, pel viatge d'aquest estiu; un còmic, "Kiki de Montparnasse"; una biografia, "Junto a mi pueblo, con su revolución" i uns contes, "Los más bellos cuentos zen" :


dilluns, 20 d’abril del 2009

Un pensament

Sovint no es qüestió de generositat o d'egoisme sinó de ser justos.

I sovint ho oblidem...

dimarts, 14 d’abril del 2009

Dies de relax a Menorca

Una illa, el mar per tot arreu, el vent de Favàritx, les flors grogues al costat de la carretera, les vaques i els bens pastorant, dos cotxes, deu amics, uns dies meravellosos... Menorca!

Així he passat aquests dies de vacances, entre amics i riures, entre sol i pluja, entre partits de futbol i bàsquet, esmorzant carn i xua i formatge, comprant abarques, menjant ensaimades... sis dies de bon humor i felicitat.

Ara ens queden mil i una anècdotes, bromes, records, fotografies comentades al picassa o al facebook, i moltes ganes de tornar a viatjar junts.

Per a vosaltres, un somriure.

dimarts, 7 d’abril del 2009

Elena-na

M'acaben de recomanar una cançó i el seu videoclip: ">

Uau!!

Lunes

Torno a estar enganxadíssima a Pastora, si és que algun cop m'hi he desenganxat.

Avui us deixo amb Lunes.

Si el amor se contara como se cuenta el tiempo
Si mis besos se sumaran a tus besos un momento
Si fuera posible eternizar tó lo que siento…

No habría ni un despertar con intriga en mi vía contigo
No habría esperanza de hacerlo más grande, estaría parao.
-y estas cosas no se pueden parar-
no habría dudas ni broncas, ni perdones romanticones
no habría eso que adoro, que es mi tesoro,
despertarme y encandilarme cada mañana de ti.

Si el amor dibujara paisajes en mi cuerpo
Estaría bañao con tu imagen en cada surco, en cada puerto.
Si fuera posible descifrar to los misterios…

diumenge, 5 d’abril del 2009

Diumenge de rams, cafè amb llet i l'Oliver

Aquest diumenge he despertat sota el sol. Mitja hora abans havia obert els ulls enroscada en els llençols però, ha estat quan he sortit al feble sol de la primavera que ja comença, que he despertat del tot.

Amb el diari sota el braç, he segut a la terrassa de la cafeteria que més m'agrada de la plaça ara que, de nou, ha obert les portes fins la tardor. "Un cafè amb llet i un troç de coca, si us plau".

I mentre llegia, la plaça s'ha anat omplint de gent de mil colors, tots ells amb un semblant element a les mans: les palmes, palmons, o llauré. Arremolinats a l'escenari de la plaça han esperant la sortida dels sacerdots de l'església. Aquest diumenge assoleïllat de rams, beneiríen la palma sota el mateix sol que m'escalfava la cara.

Mil·lers de records de diumenges de rams passats m'han vingut a la ment. Cambrils, les onades, la mare mudant-me per l'ocasió, el pare acabant de decorar la palma, els avis fent fotos, la benedicció de la palma i la passejada pel port... dues llàgrimes m'han fugit dels ulls.

I tornant a casa, pensant en les properes vacances a Menorca amb un bon grapat d'amics, he volgut escoltar les magnífiques cançons d'en Joan Miquel Oliver.

I aquí estic, viatjant dins el seu univers... potser fugint una mica del meu.

dimecres, 1 d’abril del 2009

Manuals de vida

Quants cops hem sentit a una parella que acaba de tenir un fill preguntar-se on és el manual d'aquella cosa tan petita, tan delicada i que tant depen d'ells? Segurament és aquest un dels manual més reclamats en veu alta, però n'hi ha molts d'altres que es reclamen en veu baixeta per que els del nostre costat no se n'enterin molt.

Manuals d'adolescència, manuals d'enamorament, manuals de convivència, manuals de separacions, manuals per aprendre a perdre els nostres grans, manuals per tractar a un incòmode company de feina, manuals de...

I com no n'hi ha cap d'aquests manuals, hi ha moments, hi ha situacions, on no podem controlar res, i com a solucions hi ha els consells dels qui tens a prop i el mètode "assaig-error". Segur que n'hi ha més, però crec que aquests són els més utilitzats.

Els consells dels amics, de la família, de les persones que ja han passat per allò, ens els hauríem de prendre com un test d'usuaris. És a dir, davant d'un mateix problema veure i saber com reaccionen els demés i d'aquí, extreure'n conclusions i aplicar-ho a la nostra experiència.

El mètode assaig-error, és potser més arriscat. Però si s'és ràpid de reaccions, si els errors no t'afecten tant com per tornar-ho a provar, també pot ser un mètode vàlid.

Ningú ens ensenya a fer moltes de les coses que ens trobem durant el camí de la vida. Ho hem d'experimentar, patir, fruir, nosaltres solets. I molt sovint ens equivoquem, però cal saber reaccionar a temps i prendre una nova iniciativa.

Quan hi ha sentiments barrejats pel mig - i on no n'hi ha?- encara es complica més i, sovint la por a fer mal a l'altre ens fa ser més prudents a uns i més kamikaces als altres. És en aquestes condicions que un nou manual ens aniria bé, un manual que ens pogués explicar com fer les coses que desitgem sense que afectin massa a aquella persona o persones estimades.

Perquè molts cops l'eqüació no és de segon grau sino de tercer, i hi ha més gent implicada. I quan un dels elements balla, els altres dos o tres o mil també ho fan.

Dóno gràcies a que no existeixen aquests manuals de vida, amb ells, la vida seria massa simple, sense emocions, sense camins amb diferents sortides...