Paris...

Ja fa dues setmanes que vaig tornar de Paris i encara no havia escrit res... el cap de setmana va ser, de llarg, el millor des que faig aquestes escapadetes de cap de setmana per a veure l'Esteban i els amics.


Dissabte el matí vaig anar a buscar a l'Esteban i només veure'l vaig pensar que ja no és el nen que vaig deixar fa gairebé tres anys sino un noi de gairebé 12. Vam agafar el RER cap a Paris i vam estar caminant tot el matí aprofitant del dia tan maco que feia (encara que fei molt i molt de fred). Vam passejar pels Quai de la Seine, vam anar a Notre-Dame i com no abans de ficar-nos al cinema vam anar a comprar un llibre per a ell. Després de triar-lo em va preguntat "i ara un Léonard, com sempre?" i és clar, no m'hi vaig poder negar. Penso que ja no té edat per llegir els comics d'en Léonard, però ell sap que soc jo qui li comprava quan en sortia un de nou i crec que no vol perdre la tradició (i jo n'estic ben contenta).

Després del cine i cap a les set de la tarda el vaig portar de nou a casa de la seva mare i allà em va oferir quedarme a dormir. Li vaig haver de dir que no, que havia d'anar a dormir a casa d'uns amics però que el proper cop ho faré.

Vaig deixar al meu peque quan encara no anava sol pel carrer, quan encara depenia de mi per moltes coses i ara m'he trobat amb un gairebé adolescent que no dubte en demanar ell al cambrer el que volem per dinar o pregunta a la primera persona que passa com anar a algun lloc del que no recordem el camí. És ja tan gran que no va dubtar ni un moment en auto-anomenar-se el meu "fillol" en una conversa que vam tenir. La paraula "beau-fils" no l'havia utilitzada mai ningú i sentir-la dels seus llavis em va provocar molta emoció.