diumenge, 2 de març del 2008

Agua del limonero


Després d'una setmana de baixa per una bronquitis ja torno a ser jo. Una setmana tancada a casa amb febre, mal de cap i tos, molta tos...
Tot ha quedat oblidat després d'haver passat unes hores davant una llar de foc en un poble de platja. El color del foc, el "crepitar" de les branques mentre es cremaven i la llum de les brases van fer que tota conversa esdevenís banal i sense importància. El silenci es va apoderar de la casa fent que, fins i tot després que acabés l'ultima cançó del disc, es decidís entre silencis que no valia la pena posar res més, que amb el silenci del foc ja en teniem prou. Anar-se'n a dormir després d'haver mirat el foc durant algunes hores i que aquest et provoqui una sensació hipnotitzadora és quelcom d'inexplicable.
Quan es feia de dia vaig començar a veure el que hi havia de l'altre costat de la finestra, un llimoner salvatge. Veient com s'aixecava el dia, intuint el cel i el sol entre les branques del llimoner, tapada dins el llit.

Però tot s'acaba i després d'esmorzar sota el sol he hagut de tornar cap a Barcelona. La tornada en tren, veient el mar d'un blau intens al costar de la meva finestra i amb Facto delafé de fons ha acabat d'enrodonir aquest primer diumenge de març. Serà perquè ha arribat la primavera a El corte inglés i els Facto Delafé s'han deixat engatussar per utilitzar una de les seves cançons (i una de les meves preferides) en l'anunci de cada any? M'han caigut un peldany aquesta gent però què hi farem...

Al migdia, dinar familiar per a celebrar els 92 de l'àvia Maria, encara que ella digui que només en té 23. És el que té haver nascut un 29 de febrer ;)

Ara una mica de lectura del màster i preparar-me per a començar la setmana.

Us deixo amb un troçet del bolero "Lágrimas negras" del cubà Miguel Matamoros ( i interpretada fa poc pel Bebó i El Cigala) que m'ha vingut al cap mirant per la finestra:

"agua del limonero, agua del limonero
si te acaricio la cara tienes que darme un beso."

En fi, que cursi m'ha quedat tot plegat, no? C'est le printemps!