Ja està! Aquest cap de setmana, per fi, m'he traslladat a l'Hospi... Han estat dos dies i mig de no parar, fer capses, traslladar capses, desfer capses...
Ahir a quarts d'onze ja començava a notar que allò era casa meva, ja estaven les meves coses per allà repartides, mig endreçades, mig posades de qualsevol manera... i estic molt contenta.
L'adaptació d'en Tuixi i en Nika ha estat perfecte (bé, un amic els anomena Tom i Jerry)... en Tuixi perquè no s'entera molt i en Nika força bé, ja ha trobat el seu racó per dormir i de seguida es va fer seu el pis. Ahir al matí, vaig deixar en Tuixi a dalt de la nevera i, com la rentadora estava posada a prop, el gat amb un parell de salts va arribar al costat de la gàbia... després d'intentar jugar amb el hasmter i veient que aquest seguia dormint tan tranquil, ell s'hi va posar a dormir al costat. Bé, sembla que al final seran amics i tot ;)
Bé, és fantàstic trobar-se tan ràpid a casa...
PD: segueixo llegint la biografia de Carson McCullers... us en parlaré en un proper post...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada