"Mil años de oración"

És gairebé la una de la matinada però no vull anar a dormir sense escrirue una mica sobre la pel·licula que he anat a veure aquest vespre: "Mil años de oración" d'en Wayne Wang.

Després d'una setmana amb més baixos que alts, amb visita a la metgessa i sessió de reiki inclosa, canvis de temps i dos dies de pluja... aquesta pel·licula m'ho ha fet oblidar tot.

Mr Shi va a visitar en un petit poblet dels Estats Units a la seva filla Yilan que s'ha separat recentment. El xoc generacional, cultural, l'idioma... tot els separa, però com si es tractés d'anar obrint i descobrint les nines russes, tots dos s'acabaran coneixent.

És una pel·licula de personatges, tan sols quatre. El pare, la filla, Madame (una dona iraní que el pare es troba cada dia el parc i amb la que es pot disfrutar d'algunes de les millors seqüències de la peli. Mr Shi parlant en xinès mandarí i ella en iraní i intercalant algunes paraules en anglès... i on descobrim com és aquest encantador vellet) i el nòvio rus de la filla que apareix poc més de cinc minuts.

Els diàlegs, l'ausència d'aquests, els dos móns que es tornen a juntar després de 12 anys sense veure's, la separació física i psicològica entre aquest pare que ve a ajudar a la seva filla i aquesta que no permet que l'ajudin...

En fi, que us la recomano molt i molt, és curta, i encara se'n fa més i surts del cine (a més d'amb ganes de menjar xinès) amb un somriure als llavis.