diumenge, 18 de maig del 2008

Un cap de setmana d'allò més tranquilet

Escric diumenge al migdia, després d'haver estat en una terrassa esmorzant a la Plaça Espanyola. La resta del dia es presenta també tranquil, seguir llegint el diari, fer feina aqui a casa, jugar amb en Nika, cuidar al Tuixi que sembla que no està gaire fi (crec que el portaré al veterinari perquè ahir no caminava gaire bé), preparar el dinar per demà... en fi, un diumenge com un altre...

Ahir, vaig dinar amb Jose, Vania i la niña Irina. Abans vam passejar una mica pel Clot i Poble Nou i després ens vam acostar al Parc de l'Estació del Nord on es feia l'acte "Amb Palestina al cor"... poca gent, molt poca gent... la bona noticia del dia: L'Irina tindrà un germanet o germaneta al desembre ;))

Divendres, a diferència de la resta de cap de setmana, va ser un dia d'anar i venir, de pujades i baixades... la feina, un parell de reunions no gaire llargues, una discusió via messenger amb bronca inclosa acabada amb un "anem a dinar?", unes hores a casa, cerveseta prèvia concert i finalment... Mishima!

A veure, la impressió general del concert és bona... però m'espèrava més. Els dos últims concerts als que he anat m'ha passat el mateix, concerts asseguts on per moltes ganes que tinguis d'aixecar-te i ballar, no ho fas perquè, ningú tampoc ho fa.

En aquesta ocasió era a l'Auditori i malgrat els Mishima estaven al complert i van tenir la col·laboració de l'Elena Miquel (Facto de la Fe y las Flores Azules) en tres cançons i al Miqui Puig en una altra, en David Carabén (cantant) no tenia la seva millor nit.

Tot seguia un guió ben estructurat, amb presentació de cançons i brometes vàries... però era això, un guió que feia que res semblés natural. La música es va sentir molt bé des del principi però en micro d'en David... deixem-ho córrer...

En fi, que podia haver estat millor! Espero que Deluxe dimarts, aquest cop serem de peu a Bikini, no em deixi amb el mateix regust de boca.