Cap de setmana de festa i teatre

Acabo de despertar d'una migdiada reconfortant després del matí de son que he passat a la feina. El meu cos ja no és el que era i ja no es recupera tan fàcilment com als vint anys, però no el canviaria pel d'aleshores.

El cap de setmana va començar dissabte a les nou del matí quan em vaig llevar per a avançar una miqueta de feina preveient que diumenge poca cosa faria. Així doncs vaig estar gran part del dia davant de l'ordinador fins que a quarts de set i amb una quiche a les mans vaig anar cap al carrer de Sants on em passava a buscar el Jose per anar cap a la platja. La cita era a la platja de la Barceloneta i després de trobar-nos amb els altres components de la festa vam "parar taula" a la sorra, amb pareos i esterilles.

Ens vam ajuntar uns dotze per a celebrar tres aniversaris. Era nit de lluna gairebé plena i vam aprofitar la caloreta i els rajos de la lluna per a banyar-nos (no tots) en l'aigua calenta del mediterrani. Un bany realment relaxant...

Després, una cerveseta al Absenta, on la calor era insuportable, i un parell de gyn-tònics acompanyats d'una bona i desitjada conversa. (...)

Diumenge vaig estar mig dia dormitant, el cafè del matí va impedir que ho fes però el meu cos i el meu cap anaven a mig gas... tot i amb això encara vaig recordar de mirar si encara hi havia entrades per "The disappearing number" una obra de teatre d'una companyia anglesa que feien en el Teatre Lliure. Així doncs i després d'un parell de trucades vaig comprar les entrades per anar-hi el mateix vespre.

La cita era a les vuit però a dos quarts de vuit ja era en el teatre disposada a llegir a la terrassa del bar la meva guia d'Itàlia. Ni la vaig treure de la bossa perquè quan vaig arribar l'Òscar i en Marc ja hi eren...

L'obra em va agradar molt. Malgrat potser al principi pensava que el fet que tractés la vida d'un matemàtic m'atabalaria, la vaig trobar molt ben feta i amb una escenografia molt potent. Diria que era una barreja de teatre, de cinema (pels inesgotables flashbacks i flashforwards que hi havia) i sobretot, estava molt ben coreografiada. En qualsevol moment hi havia actors deslliçant-se per l'escenari sols o amb cadires, taules o altres objectes. Crec que aquesta part és la que més va aconseguir la meva atenció, semblava una dansa de persones i objectes que em va atrapar.

En fi, un cap de setmana ben aprofitat!

Nota 1 : abans deia que trigo molt més a recuperar-me ara que de jove. Dissabte vaig tenir una altra prova de que em faig gran: m'agraden els gyn-tònics!!

Nota 2: feia molt de temps que no escoltava (ni deia) un parell de paraules que he tornat a sentir (i dir)... de nou, somric, gràcies a tu.