dimecres, 30 de juliol del 2008
dimarts, 29 de juliol del 2008
dilluns, 28 de juliol del 2008
Calor i més calor
Avui a les vuit la feina era un forn. L'aire acondicionat estava avariat i allò era horrorós... uns 34 graus!! Sort que a quarts d'onze s'ha començat a notar una miqueta d'aire.
Crec que se m'ha bullit el cap i poca cosa de profit he pogut fer al matí (bé, a part d'una reunió de dues hores on ja se m'han posat els "deures" per les setmanes d'agost que treballo).
Després a dinar al Born amb la Mire i xerrar, xerrar i xerrar. Ara feia temps que no ho feiem i sempre és agradable amb ella. Ah! algun consell que altre m'ha donat pel viatge de novembre, ella va ser a la Patagònia argentina l'any passat... però tot això ho escric en el blog del viatge, ok?
A quarts de sis ja era a casa i he llegit un mail de la Maria també aconsellant-me llocs de Xile (també ho trobareu allà). Tenia son i m'he estirat una mica... fins que a les 19h m'ha despertat en Nika!!! m'he quedat ben adormida!! Després de trucar a la Rosa he vist que no soc la única a qui li ha sentat fatal el matí sense aire acondicionat... buf!!
I res, poca cosa més que explicar del dia.
O sí... els fantasmes no marxen al castell de la bruixa, sempre són amb nosaltres ;)
Crec que se m'ha bullit el cap i poca cosa de profit he pogut fer al matí (bé, a part d'una reunió de dues hores on ja se m'han posat els "deures" per les setmanes d'agost que treballo).
Després a dinar al Born amb la Mire i xerrar, xerrar i xerrar. Ara feia temps que no ho feiem i sempre és agradable amb ella. Ah! algun consell que altre m'ha donat pel viatge de novembre, ella va ser a la Patagònia argentina l'any passat... però tot això ho escric en el blog del viatge, ok?
A quarts de sis ja era a casa i he llegit un mail de la Maria també aconsellant-me llocs de Xile (també ho trobareu allà). Tenia son i m'he estirat una mica... fins que a les 19h m'ha despertat en Nika!!! m'he quedat ben adormida!! Després de trucar a la Rosa he vist que no soc la única a qui li ha sentat fatal el matí sense aire acondicionat... buf!!
I res, poca cosa més que explicar del dia.
O sí... els fantasmes no marxen al castell de la bruixa, sempre són amb nosaltres ;)
diumenge, 27 de juliol del 2008
A una setmana de passejar per Roma
Aquesta setmana ha estat dura. No, no, res de massa feina o trasvalsos emocionals sinó masses festes!!
Escric diumenge a les 10h15 del matí. Avui he aconseguit despertar a quarts de deu sense despertador, he anat a esmorzar al forn-cafeteria i ja estic aquí al davant. He de treballar, però abans vull dedicar uns minuts a escriure aquí i contestar alguns correus atrassats.
Dimecres vam tenir la festa d'estiu. I bé, malgrat el lloc, el menjar i l'ambient un cop obert al públic no em va agradar gens ni mica, m'ho vaig pasar molt bé. Vaig xerrar i ballar pels descosits (així surten algunes fotos) amb gent de mitja feina. Cap a quarts de quatre vam anar cap a la platja a prendre un bany refrescant (i fer que em baixés una mica la borratxera) i vam donar la festa global per acabada.
L'endemà vaig arribar a la feina a les onze passades... l'estat de la gent el dia després de la festa és força divertit. Els que van marxar d'hora ens miren i riuen, els que vam marxar tard no tenim esma per res... comencen a córrer fotos i et preguntes si ets tu la que apareix en elles ;)
En fi, aquest any no em feia gaire gràcia anar a la festa, però des del principi vaig intuïr que la cosa aniria bé.
I res, dijous en estat vegetatiu, divendres a mitges i au! un altre sopar. Acomiadavem a en Pablito, celebravem el sant del Jaume i l'acomiadavem a ell i a l'Imma que aquestes hores deuen estar a l'avió cap a la Índia. Tenia l'estòmac fatal i molta son però vaig aguantar com una campiona.
Ahir dissabte, una mica de compra i cap a casa els avis a celebrar els sants i aniversaris del juliol, entre ells el meu. Sí, pels que ho llegiu ara, dissabte va ser el meu sant... va, que encara em podeu felicitar ;)
Ahir a la tarda vaig estar fent coses per casa. En una setmana seré a Roma i encara m'he d'organitzar! I avui... a meva intenció és avançar molta feineta, netejar la casa, fer-me la llista de coses que vull dur a les vacances... uf...
Doncs fins aqui el petit relat... escirc abans de marxar de vacances, segur!
Escric diumenge a les 10h15 del matí. Avui he aconseguit despertar a quarts de deu sense despertador, he anat a esmorzar al forn-cafeteria i ja estic aquí al davant. He de treballar, però abans vull dedicar uns minuts a escriure aquí i contestar alguns correus atrassats.
Dimecres vam tenir la festa d'estiu. I bé, malgrat el lloc, el menjar i l'ambient un cop obert al públic no em va agradar gens ni mica, m'ho vaig pasar molt bé. Vaig xerrar i ballar pels descosits (així surten algunes fotos) amb gent de mitja feina. Cap a quarts de quatre vam anar cap a la platja a prendre un bany refrescant (i fer que em baixés una mica la borratxera) i vam donar la festa global per acabada.
L'endemà vaig arribar a la feina a les onze passades... l'estat de la gent el dia després de la festa és força divertit. Els que van marxar d'hora ens miren i riuen, els que vam marxar tard no tenim esma per res... comencen a córrer fotos i et preguntes si ets tu la que apareix en elles ;)
En fi, aquest any no em feia gaire gràcia anar a la festa, però des del principi vaig intuïr que la cosa aniria bé.
I res, dijous en estat vegetatiu, divendres a mitges i au! un altre sopar. Acomiadavem a en Pablito, celebravem el sant del Jaume i l'acomiadavem a ell i a l'Imma que aquestes hores deuen estar a l'avió cap a la Índia. Tenia l'estòmac fatal i molta son però vaig aguantar com una campiona.
Ahir dissabte, una mica de compra i cap a casa els avis a celebrar els sants i aniversaris del juliol, entre ells el meu. Sí, pels que ho llegiu ara, dissabte va ser el meu sant... va, que encara em podeu felicitar ;)
Ahir a la tarda vaig estar fent coses per casa. En una setmana seré a Roma i encara m'he d'organitzar! I avui... a meva intenció és avançar molta feineta, netejar la casa, fer-me la llista de coses que vull dur a les vacances... uf...
Doncs fins aqui el petit relat... escirc abans de marxar de vacances, segur!
dimarts, 22 de juliol del 2008
Reflexologia
Una de les coses que trobo més relaxants és un bon massatge als peus (que te'l facin i fer-lo) i per això fa temps que penso en apuntar-me a un curs de reflexologia...
Potser al setembre...
dilluns, 21 de juliol del 2008
Cap de setmana de festa i teatre
Acabo de despertar d'una migdiada reconfortant després del matí de son que he passat a la feina. El meu cos ja no és el que era i ja no es recupera tan fàcilment com als vint anys, però no el canviaria pel d'aleshores.
El cap de setmana va començar dissabte a les nou del matí quan em vaig llevar per a avançar una miqueta de feina preveient que diumenge poca cosa faria. Així doncs vaig estar gran part del dia davant de l'ordinador fins que a quarts de set i amb una quiche a les mans vaig anar cap al carrer de Sants on em passava a buscar el Jose per anar cap a la platja. La cita era a la platja de la Barceloneta i després de trobar-nos amb els altres components de la festa vam "parar taula" a la sorra, amb pareos i esterilles.
Ens vam ajuntar uns dotze per a celebrar tres aniversaris. Era nit de lluna gairebé plena i vam aprofitar la caloreta i els rajos de la lluna per a banyar-nos (no tots) en l'aigua calenta del mediterrani. Un bany realment relaxant...
Després, una cerveseta al Absenta, on la calor era insuportable, i un parell de gyn-tònics acompanyats d'una bona i desitjada conversa. (...)
Diumenge vaig estar mig dia dormitant, el cafè del matí va impedir que ho fes però el meu cos i el meu cap anaven a mig gas... tot i amb això encara vaig recordar de mirar si encara hi havia entrades per "The disappearing number" una obra de teatre d'una companyia anglesa que feien en el Teatre Lliure. Així doncs i després d'un parell de trucades vaig comprar les entrades per anar-hi el mateix vespre.
La cita era a les vuit però a dos quarts de vuit ja era en el teatre disposada a llegir a la terrassa del bar la meva guia d'Itàlia. Ni la vaig treure de la bossa perquè quan vaig arribar l'Òscar i en Marc ja hi eren...
L'obra em va agradar molt. Malgrat potser al principi pensava que el fet que tractés la vida d'un matemàtic m'atabalaria, la vaig trobar molt ben feta i amb una escenografia molt potent. Diria que era una barreja de teatre, de cinema (pels inesgotables flashbacks i flashforwards que hi havia) i sobretot, estava molt ben coreografiada. En qualsevol moment hi havia actors deslliçant-se per l'escenari sols o amb cadires, taules o altres objectes. Crec que aquesta part és la que més va aconseguir la meva atenció, semblava una dansa de persones i objectes que em va atrapar.
En fi, un cap de setmana ben aprofitat!
Nota 1 : abans deia que trigo molt més a recuperar-me ara que de jove. Dissabte vaig tenir una altra prova de que em faig gran: m'agraden els gyn-tònics!!
Nota 2: feia molt de temps que no escoltava (ni deia) un parell de paraules que he tornat a sentir (i dir)... de nou, somric, gràcies a tu.
El cap de setmana va començar dissabte a les nou del matí quan em vaig llevar per a avançar una miqueta de feina preveient que diumenge poca cosa faria. Així doncs vaig estar gran part del dia davant de l'ordinador fins que a quarts de set i amb una quiche a les mans vaig anar cap al carrer de Sants on em passava a buscar el Jose per anar cap a la platja. La cita era a la platja de la Barceloneta i després de trobar-nos amb els altres components de la festa vam "parar taula" a la sorra, amb pareos i esterilles.
Ens vam ajuntar uns dotze per a celebrar tres aniversaris. Era nit de lluna gairebé plena i vam aprofitar la caloreta i els rajos de la lluna per a banyar-nos (no tots) en l'aigua calenta del mediterrani. Un bany realment relaxant...
Després, una cerveseta al Absenta, on la calor era insuportable, i un parell de gyn-tònics acompanyats d'una bona i desitjada conversa. (...)
Diumenge vaig estar mig dia dormitant, el cafè del matí va impedir que ho fes però el meu cos i el meu cap anaven a mig gas... tot i amb això encara vaig recordar de mirar si encara hi havia entrades per "The disappearing number" una obra de teatre d'una companyia anglesa que feien en el Teatre Lliure. Així doncs i després d'un parell de trucades vaig comprar les entrades per anar-hi el mateix vespre.
La cita era a les vuit però a dos quarts de vuit ja era en el teatre disposada a llegir a la terrassa del bar la meva guia d'Itàlia. Ni la vaig treure de la bossa perquè quan vaig arribar l'Òscar i en Marc ja hi eren...
L'obra em va agradar molt. Malgrat potser al principi pensava que el fet que tractés la vida d'un matemàtic m'atabalaria, la vaig trobar molt ben feta i amb una escenografia molt potent. Diria que era una barreja de teatre, de cinema (pels inesgotables flashbacks i flashforwards que hi havia) i sobretot, estava molt ben coreografiada. En qualsevol moment hi havia actors deslliçant-se per l'escenari sols o amb cadires, taules o altres objectes. Crec que aquesta part és la que més va aconseguir la meva atenció, semblava una dansa de persones i objectes que em va atrapar.
En fi, un cap de setmana ben aprofitat!
Nota 1 : abans deia que trigo molt més a recuperar-me ara que de jove. Dissabte vaig tenir una altra prova de que em faig gran: m'agraden els gyn-tònics!!
Nota 2: feia molt de temps que no escoltava (ni deia) un parell de paraules que he tornat a sentir (i dir)... de nou, somric, gràcies a tu.
Un poema
ESTO ES AMOR
"Esto es amor, quien lo probó, lo sabe"
Lope de Vega
La mente se resiste a olvidar las cosas hermosas,
se aferra a ellas y olvida todo lo doloroso,
mágicamente anonadada por la belleza.
No recuerdo discursos contra mis débiles brazos,
guardando la exacta dimensión de tu cintura;
recuerdo la suave, exacta, lúcida transparencia de tus manos,
tus palabras en un papel que encuentro por allí,
la sensación de dulzura en las mañanas.
Lo prosaico se vuelve bello
cuando el amor lo toca con sus alas de Fénix,
ceniza de mi cigarro que es el humo
después de hacer el amor,
o el humo compartido,
quitado suavemente de la boca sin decir nada,
íntimamente conociendo que lo del uno es del otro
cuando dos se pertenecen.
No te entiendo y quisiera odiarte
y quisiera no sentir como ahora
el calor de las lágrimas en mis ojos
por tanto rato ganado al vacío,
al hastío de los días intrascendentes,
vueltos inmortales en el eco de tu risa
y te amo monstruo apocalíptico de la biblia de mis días
y te lloro con ganas de odiar
todo lo que alguna vez me hizo sentir
flor rara en un paraíso recobrado
donde toda felicidad era posible
y me dueles en el cuerpo sensible y seco de caricias,
abandonado ya meses al sonido de besos
y palabras susurradas o risas a la hora del baño.
Te añoro con furia de cacto en el desierto
y se que no vendrás
que nunca vendrás
y que si venís seré débil como no debería
y me resisto a crecerme en roca,
en Tarpeya,
en espartana mujer arrojando su amor lisiado para que no viva
y te escondo y te cuido en la oscuridad
y entre las letras negras de mis escritos
volcados como río de lava entre débiles rayas azules de cuaderno
que me recuerdan que la línea es recta
pero que el mundo es curvo
como la pendiente de mis caderas.
Te amo y te lo grito estés donde estés,
sordo como estás
a la única palabra que puede sacarte del infierno
que estás labrando como ciego destructor
de tu íntima y reprimida ternura que yo conozco
y de cuyo conocimiento
ya nunca podrás escapar.
Y sé que mi sed solo se sacia con tu agua
y que nadie podrá darme de beber
ni amor, ni sexo, ni rama florida
sin que yo le odie por querer parecérsete
y no quiero saber nada de otras voces
aunque me duela querer ternura
y conversación larga y entendida entre dos
porque sólo vos tenés el cifrado secreto
de la clave de mis palabras
y sólo vos pareces tener
el sol, la luna, el universo de mis alegrías
y por eso quisiera odíarte como no lo logro,
como sé que no lo haré
porque me hechizaste con tu mochila de hierbas
y nostalgias y chispa encendida
y largos silencios
y me tenés presa de tus manos mercuriales
y yo me desato en Venus con tormentas de hojarasca
y ramas largas y mojadas como el agua de las cañadas
y el ozono de la tierra que siente venir la lluvia
y sabe que ya no hay nubes,
ni evaporización,
ni ríos,
que el mundo se secó
y que no volverá jamás a llover,
ni habrá ya nieve o frío o paraíso
donde pájaro alguno pueda romper
el silencio del llanto.
Gioconda Belli
"Esto es amor, quien lo probó, lo sabe"
Lope de Vega
La mente se resiste a olvidar las cosas hermosas,
se aferra a ellas y olvida todo lo doloroso,
mágicamente anonadada por la belleza.
No recuerdo discursos contra mis débiles brazos,
guardando la exacta dimensión de tu cintura;
recuerdo la suave, exacta, lúcida transparencia de tus manos,
tus palabras en un papel que encuentro por allí,
la sensación de dulzura en las mañanas.
Lo prosaico se vuelve bello
cuando el amor lo toca con sus alas de Fénix,
ceniza de mi cigarro que es el humo
después de hacer el amor,
o el humo compartido,
quitado suavemente de la boca sin decir nada,
íntimamente conociendo que lo del uno es del otro
cuando dos se pertenecen.
No te entiendo y quisiera odiarte
y quisiera no sentir como ahora
el calor de las lágrimas en mis ojos
por tanto rato ganado al vacío,
al hastío de los días intrascendentes,
vueltos inmortales en el eco de tu risa
y te amo monstruo apocalíptico de la biblia de mis días
y te lloro con ganas de odiar
todo lo que alguna vez me hizo sentir
flor rara en un paraíso recobrado
donde toda felicidad era posible
y me dueles en el cuerpo sensible y seco de caricias,
abandonado ya meses al sonido de besos
y palabras susurradas o risas a la hora del baño.
Te añoro con furia de cacto en el desierto
y se que no vendrás
que nunca vendrás
y que si venís seré débil como no debería
y me resisto a crecerme en roca,
en Tarpeya,
en espartana mujer arrojando su amor lisiado para que no viva
y te escondo y te cuido en la oscuridad
y entre las letras negras de mis escritos
volcados como río de lava entre débiles rayas azules de cuaderno
que me recuerdan que la línea es recta
pero que el mundo es curvo
como la pendiente de mis caderas.
Te amo y te lo grito estés donde estés,
sordo como estás
a la única palabra que puede sacarte del infierno
que estás labrando como ciego destructor
de tu íntima y reprimida ternura que yo conozco
y de cuyo conocimiento
ya nunca podrás escapar.
Y sé que mi sed solo se sacia con tu agua
y que nadie podrá darme de beber
ni amor, ni sexo, ni rama florida
sin que yo le odie por querer parecérsete
y no quiero saber nada de otras voces
aunque me duela querer ternura
y conversación larga y entendida entre dos
porque sólo vos tenés el cifrado secreto
de la clave de mis palabras
y sólo vos pareces tener
el sol, la luna, el universo de mis alegrías
y por eso quisiera odíarte como no lo logro,
como sé que no lo haré
porque me hechizaste con tu mochila de hierbas
y nostalgias y chispa encendida
y largos silencios
y me tenés presa de tus manos mercuriales
y yo me desato en Venus con tormentas de hojarasca
y ramas largas y mojadas como el agua de las cañadas
y el ozono de la tierra que siente venir la lluvia
y sabe que ya no hay nubes,
ni evaporización,
ni ríos,
que el mundo se secó
y que no volverá jamás a llover,
ni habrá ya nieve o frío o paraíso
donde pájaro alguno pueda romper
el silencio del llanto.
Gioconda Belli
dimarts, 15 de juliol del 2008
En Roderic ja és un dissenyador titulat!
Avui dos posts, apa!!!
I és que la trucada que he rebut a les set de la tarda se'n mereix una per a ella soleta.
Avui, en Rode presentava el seu projecte de final de carrera. Ahir al vespre li vaig enviar un missatge per si volia, necessitava o li venia de gust que anés a veure com feia l'exposició, però al no contestar-me de seguida vaig pensar que estaria massa nerviós. Per tant, avui esperava la trucada...
I tot just baixar de la moto he vist una trucada perduda i al trucar-lo m'ha donat la gran notícia: "tinc un set!!!"
Ara ja sí, ara ja és dissenyador titulat (malgrat hagi estat exercint des de fa temps i la setmana vinent comenci a treballar a Summa).
Rode, primo, felicitats!!!!
I és que la trucada que he rebut a les set de la tarda se'n mereix una per a ella soleta.
Avui, en Rode presentava el seu projecte de final de carrera. Ahir al vespre li vaig enviar un missatge per si volia, necessitava o li venia de gust que anés a veure com feia l'exposició, però al no contestar-me de seguida vaig pensar que estaria massa nerviós. Per tant, avui esperava la trucada...
I tot just baixar de la moto he vist una trucada perduda i al trucar-lo m'ha donat la gran notícia: "tinc un set!!!"
Ara ja sí, ara ja és dissenyador titulat (malgrat hagi estat exercint des de fa temps i la setmana vinent comenci a treballar a Summa).
Rode, primo, felicitats!!!!
Roma, città aperta
Avui m'he decidit a estrenar la que serà la meva llibreta i diari dels 10 dies per Itàlia i amb ajuda de la guia de Roma que na Rosa em va deixar, he començat a fer possibles rutes.
Pels poquets dies que estarem per allà (arribem el dia 2 al vespre i marxarem el 7 tarda o el 8 al matí) no podré sortir gaire dels circuits turístics de la ciutat. Aixi doncs he començat a anotar tot allò imprescindible:
- Piazza Spagna, Villa Borghese, Fontana di Trevi, Panteó i Piazza Navona
- Vaticà, museus vaticans, Piazza Sant Pietro, capilla Sixtina...
- Monte Capitolino, Piaza Campidoglio, Museus Capitolinos i Catacumbes
- Coliseu, Foro, Palatino...
I de moment deixo un dia lliure... amb tota la gent que hi ha, sempre va bé deixar-se un dia per simplement passejar i perdre's per la ciutat.
Després de deixar Romà agafarem un tren cap a Florència on hi passarem dos dies i els tres dies que ens quedaran hem reservat una casa rural a la Toscana. També hem reservat un cotxe per a moure'ns millor i fer petites excursions abans d'anar cap a Pisa el 13 i tornar cap a Barcelona.
Vinga, s'admenten suggerències!!!
Pels poquets dies que estarem per allà (arribem el dia 2 al vespre i marxarem el 7 tarda o el 8 al matí) no podré sortir gaire dels circuits turístics de la ciutat. Aixi doncs he començat a anotar tot allò imprescindible:
- Piazza Spagna, Villa Borghese, Fontana di Trevi, Panteó i Piazza Navona
- Vaticà, museus vaticans, Piazza Sant Pietro, capilla Sixtina...
- Monte Capitolino, Piaza Campidoglio, Museus Capitolinos i Catacumbes
- Coliseu, Foro, Palatino...
I de moment deixo un dia lliure... amb tota la gent que hi ha, sempre va bé deixar-se un dia per simplement passejar i perdre's per la ciutat.
Després de deixar Romà agafarem un tren cap a Florència on hi passarem dos dies i els tres dies que ens quedaran hem reservat una casa rural a la Toscana. També hem reservat un cotxe per a moure'ns millor i fer petites excursions abans d'anar cap a Pisa el 13 i tornar cap a Barcelona.
Vinga, s'admenten suggerències!!!
dilluns, 14 de juliol del 2008
Cap de setmana superat ;)
Aquest cap de setmana prometia ser cansat però ho he superat força bé i amb molts somriures als llavis.
Divendres, va ser un dia relaxat, amb dinar a Can Costa amb els goquis, passejada per la Barceloneta i cerveseta com a final. Ja podrien ser tots els divendres així!!
Dissabte a les deu ja va sonar el despertador i amb algunes lleganyes als ulls vaig anar cap a la Barceloneta on m'esperava un trasllat. Ara, veient-ho amb la distància tampoc va ser tant, no? Serà perquè no vaig pujar ni sofàs ni neveres? Després, en Marc ens va convidar a dinar (merci encore!) i veient que la tarda s'estava complicant vam canviar un bany a la platja per uns gyn-tonics (ep! jo coca-cola zero que havia d'agafar la moto!). Preciosa tempesta la que va caure, des del gran finestral de la casa veiem els llaps i sentiem els trons, la pluja va fer refrescar l'ambient i fins a quarts de dotze no vam sortir de la casa, per acabar (almenys una servidora) fent una canyeta a l'Antic teatre i aprofitant una pausa de la pluja per arribar-me a casa.
Diumenge em vaig llevar amb cruiximents (poc esport i força que fa una normalment) i vaig fer la ruta dels paquis pel barri per mirar de trobar alguna cosa que donar per berenar a la familia que venia a veure el pis a la tarda. Finalment, em vaig decidir a fer una parell de pastissos de poma que van quedar prou bé.Quan la familia va marxar, van venir en Guillem i la Gloria a buscar-me la bici. Sí! m'he venut la bici!! és que ocupava massa lloc com a objecte de decoració a casa i ara amb el bicing ja en tinc prou.
En fi, que el cap de setmana ha passat ràpid i avui dilluns estic ben cansada ;)
Divendres, va ser un dia relaxat, amb dinar a Can Costa amb els goquis, passejada per la Barceloneta i cerveseta com a final. Ja podrien ser tots els divendres així!!
Dissabte a les deu ja va sonar el despertador i amb algunes lleganyes als ulls vaig anar cap a la Barceloneta on m'esperava un trasllat. Ara, veient-ho amb la distància tampoc va ser tant, no? Serà perquè no vaig pujar ni sofàs ni neveres? Després, en Marc ens va convidar a dinar (merci encore!) i veient que la tarda s'estava complicant vam canviar un bany a la platja per uns gyn-tonics (ep! jo coca-cola zero que havia d'agafar la moto!). Preciosa tempesta la que va caure, des del gran finestral de la casa veiem els llaps i sentiem els trons, la pluja va fer refrescar l'ambient i fins a quarts de dotze no vam sortir de la casa, per acabar (almenys una servidora) fent una canyeta a l'Antic teatre i aprofitant una pausa de la pluja per arribar-me a casa.
Diumenge em vaig llevar amb cruiximents (poc esport i força que fa una normalment) i vaig fer la ruta dels paquis pel barri per mirar de trobar alguna cosa que donar per berenar a la familia que venia a veure el pis a la tarda. Finalment, em vaig decidir a fer una parell de pastissos de poma que van quedar prou bé.Quan la familia va marxar, van venir en Guillem i la Gloria a buscar-me la bici. Sí! m'he venut la bici!! és que ocupava massa lloc com a objecte de decoració a casa i ara amb el bicing ja en tinc prou.
En fi, que el cap de setmana ha passat ràpid i avui dilluns estic ben cansada ;)
dimarts, 8 de juliol del 2008
El viatge a Itàlia pren forma
Ho sé! Fa dies que no escric... i potser els (pocs) que em llegiu us havíeu quedat neguitosos... No, no, no passa res, estic bé, molt bé!! Sembla que la muntanya russa ja afluixant i cada cop les pujades i baixades són menys fortes.
Però avui us volia parlar de vacances!!
Aquesta tarda hem quedat amb la Carlota per a parlar dels nostres dies per Itàlia. Ella ha estat a Roma aquest cap de setmana pel casament del Davor, un molt bon amic seu, ah! i per cert, sembla ser que el vestit que li vaig deixar va causar furor ;))
Bé, tornant al viatge. Finalment no estarem a la casa dels padres del Davor a uns 45 km de Roma sinó a ca'l germà que viu a Roma. Així ens estalviarem les distàncies i serà molt més còmode per les tres.
L'altra novetat és que canviem el parell de dies a la platja per la Toscana, així que el dia 7 al vespre o el 8 agafarem un tren de Roma a Florència, ens hi quedarem un parell de dies i després llogarem un cotxe per conèixer alguns poblets de la Toscana... bé, no?
Ara tinc un munt de guies per a mirar-me, així que deixaré uns dies la de Xile aparcada i la setmana vinent posarem en comú les coses que volem veure per a fer una mica més el planning. No patiu que jo us informo.
Bé, com a post-data, només dir que mentre escrivia el blog, he anat a la cuina a posar aigua a bullir per prendem un bon Rooibos i no veia en Nika. L'he buscat per tota la casa i aleshores m'ho he imaginat. Ja fa uns dies que quan soc a casa deixo la porta de la galeria oberta i és clar, ja tocava que en Nika explorés el territori més enllà del nostre petit palau. Me l'he trobat a la galeria de la veina del davant i després d'un parell d'intentones i quan ja em disposava a saltar amb l'ajuda d'una cadira, he remogut el seu pinso i ha saltat sol. Encara sort que no ha saltat a la finca del costat que a aquestes hores qualsevol truca a un veí... en fi!! ja ho hauré de fer, ja...
Apa, fins aviat... ho prometo!!
Però avui us volia parlar de vacances!!
Aquesta tarda hem quedat amb la Carlota per a parlar dels nostres dies per Itàlia. Ella ha estat a Roma aquest cap de setmana pel casament del Davor, un molt bon amic seu, ah! i per cert, sembla ser que el vestit que li vaig deixar va causar furor ;))
Bé, tornant al viatge. Finalment no estarem a la casa dels padres del Davor a uns 45 km de Roma sinó a ca'l germà que viu a Roma. Així ens estalviarem les distàncies i serà molt més còmode per les tres.
L'altra novetat és que canviem el parell de dies a la platja per la Toscana, així que el dia 7 al vespre o el 8 agafarem un tren de Roma a Florència, ens hi quedarem un parell de dies i després llogarem un cotxe per conèixer alguns poblets de la Toscana... bé, no?
Ara tinc un munt de guies per a mirar-me, així que deixaré uns dies la de Xile aparcada i la setmana vinent posarem en comú les coses que volem veure per a fer una mica més el planning. No patiu que jo us informo.
Bé, com a post-data, només dir que mentre escrivia el blog, he anat a la cuina a posar aigua a bullir per prendem un bon Rooibos i no veia en Nika. L'he buscat per tota la casa i aleshores m'ho he imaginat. Ja fa uns dies que quan soc a casa deixo la porta de la galeria oberta i és clar, ja tocava que en Nika explorés el territori més enllà del nostre petit palau. Me l'he trobat a la galeria de la veina del davant i després d'un parell d'intentones i quan ja em disposava a saltar amb l'ajuda d'una cadira, he remogut el seu pinso i ha saltat sol. Encara sort que no ha saltat a la finca del costat que a aquestes hores qualsevol truca a un veí... en fi!! ja ho hauré de fer, ja...
Apa, fins aviat... ho prometo!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
